Josep Bonaparte (Còrsega 1768- Florència 1844). Rei intrús (Josep I) de Nàpols (1806-08) i d'Espanya (1808-13), germà de Napoleó, conegut popularment pel nom de Pepe Botella. Originàriament destinat a l'advocacia, passà a ésser oficial, i durant la república fou diputat de Còrsega al consell dels Cinc-cents i ambaixador a Roma (1797). Contribuí a preparar el cop d'estat del 18 de brumari. Nomenat príncep imperial en constituir-se l'imperi napoleònic, Napoleó limoferí la corona de Nàpols, on combaté el feudalisme imperant.
Més tard, li oferí la d'Espanya; tot seguit, però hagué de fugir, l'endemà mateix de la batalla de Bailén. Napoleó l'hi tornà a posar, bé que sota les sves ordres. Mancat d'acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil situació de govern que se li plantejava, hagué de tornar-ne a fugir després de la derrota de Vitòria (1813). L'endemà de Waterloo (1815) se n'anà als EUA en qualitat de comte de Survilliers, fins que pocs anys abans de morir, tornà a Anglaterra, i després a Itàlia.
Us hem refrescat una mica la memòria "històrica" també, atès que "l'Escola Taller Parcs Històrics" de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, ha trobat una moneda de l'època de la Guerra del Francès (4 quarts de 1812), i n'ha fet donació al Cercle Català de Col·leccionisme, per al seu arxiu, la qual cosa agraïm sincerament.
Més tard, li oferí la d'Espanya; tot seguit, però hagué de fugir, l'endemà mateix de la batalla de Bailén. Napoleó l'hi tornà a posar, bé que sota les sves ordres. Mancat d'acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil situació de govern que se li plantejava, hagué de tornar-ne a fugir després de la derrota de Vitòria (1813). L'endemà de Waterloo (1815) se n'anà als EUA en qualitat de comte de Survilliers, fins que pocs anys abans de morir, tornà a Anglaterra, i després a Itàlia.
Us hem refrescat una mica la memòria "històrica" també, atès que "l'Escola Taller Parcs Històrics" de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, ha trobat una moneda de l'època de la Guerra del Francès (4 quarts de 1812), i n'ha fet donació al Cercle Català de Col·leccionisme, per al seu arxiu, la qual cosa agraïm sincerament.
***
Podreu trobar una biografia molt més extensa (en castellà) en una pàgina de
col·leccionisme, altament recomanable. Preneu-ne nota:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada