Col·leccionar monedes de 2 euros: descobreix un món apassionant

Des de l'any 2004, els estats membres de la zona de l'euro poden emetre monedes de 2 euros en circulació amb una cara nacional modificada per commemorar esdeveniments d'importància nacional o europea.

Cadascun dels països que utilitzen l'euro com a moneda oficial pot emetre dues monedes commemoratives a l'any. Aquestes monedes tenen les mateixes característiques, propietats i cara comuna que les altres monedes de 2€. El que les diferencia és el motiu commemoratiu que figura a la cara nacional. Només es pot encunyar amb caràcter commemoratiu la moneda de 2€.

Les monedes commemoratives de 2€ tenen curs legal a tota la zona de l'euro, per la qual cosa es poden utilitzar i han de ser acceptades com qualsevol altra moneda en euros.

 Desde el año 2004, los Estados miembros de la zona del Euro pueden emitir monedas de 2 Euros en circulación con una cara nacional modificada para conmemorar acontecimientos de importancia nacional o europea.

Cada uno de los países que utilizan el euro como moneda oficial puede emitir dos monedas conmemorativas al año. Estas monedas tienen las mismas características, propiedades y cara común que las demás monedas de 2€. Lo que las diferencia es el motivo conmemorativo que figura en su cara nacional. Solo puede acuñarse con carácter conmemorativo la moneda de 2€.

Las monedas conmemorativas de 2€ tienen curso legal en toda la zona del euro, por lo que pueden utilizarse y deben ser aceptadas como cualquier otra moneda en euros.

**

Més informació en l'enllaç següent:

Coleccionar euros

La dona protagonista dels bitllets de banc (I part).

La notafilia és la part de la numismàtica que es dedica a l'estudi, investigació, col·leccionisme i difusió dels bitllets, "estampillas", i paper moneda en general. Prové del llatí nota (bitllet) i el grec filos (amic, aficionat).

***

La notafilia es la parte de la numismática que se dedica al estudio, investigación, coleccionismo y difusión de los billetes, estampillas, y papel moneda en general. Proviene del latín nota (billete) y el griego filos (amigo, aficionado).

Alemanya. Dona veneciana per Albrecht Dürer. Any 1960

 

Alemanya. Clara Schumann (1819-1896). Any 1989

Anglaterra. Boudica, reina dels Icens, tribu celta (fantasia)

Anglaterra. Elizabeth Fry (1780-1845). Anys 2002-2017 diferents colors

Anglaterra. Florence Nigthtingale (1820-1910) Anys 1975-1994

Argentina. Eva Duarte de Perón (1919-1952) Any 2012

Austràlia. Elizabeth II (1926-2022). Any 2016

Canadà. Viola Desmond (1914-1965)  Any 2018

Colòmbia. Policarpa Salavarrieta (1795-1817) Any 2006

Escòcia. Mary Sommersville (1780-1872) Any 2016

Espanya. Isabel I de Castella (1451-1504) Any 1927

Espanya. Rosalía de Castro (1837-1885) Any 1979

Us oferim alguns dels bitllets de banc dedicats a la dona en un homenatge particular que li volem retre. Ens agradaria que aquesta idea o suggeriment fos l'inici de la vostra col·lecció de bitllets del món.

***

Os ofrecemos algunos de los billetes de banco dedicados a la mujer en un homenaje particular que le queremos rendir. Nos gustaría que esta idea o sugerencia fuese el inicio de vuestra colección de billetes del mundo.

Sant Valentí, una celebració tradiciónal en alguns països anglosaxons

 

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els que festegen, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l'Amor i l'Amistat. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido.

 

El Día de San Valentín es una celebración tradicional en algunos países anglosajones, exportada a otras culturas, en la que los que festejan, enamorados o esposos se expresan su amor o cariño mutuamente que se celebra el 14 de febrero. En muchos países es considerado el Día de los Enamorados, celebrado en esa fecha porque se creía que era el día en que las aves elegían pareja. En Colombia, por motivos comerciales, esta fiesta se celebra el tercer fin de semana de septiembre y se conoce como Día del Amor y Amistad. En la actualidad, se celebra mediante el intercambio de notas de amor conocidas como "valentinas", con símbolos como la forma simbólica del corazón y Cupido.

Circulación de las viñetas en la correspondencia española (Josep Sauret)

 

Josep Sauret

Catàleg oficial de segells de Catalunya. Gremi de Filatèlia i Numismàtica.

 

Fem vacances, fem cultura (i 6: Santuari històric de Machu Picchu (Perú)

Aquesta antiga ciutat inca és un dels tresors més preats del Perú. Va ser construïda a mitjans del segle XV i es creu que va ser una de les residències del novè inca del Tahuantinsuyo, Pachacútec, encara que també hi ha les restes d'un santuari. El seu nom significa muntanya vella, i fa al·lusió al lloc on s'ubica, a uns 2453 metres d'alçada, en un promontori rocós entre els turons de Huchuy Picchu i Huayna Picchu.

Actualment, aquesta joia inca és un dels focus turístics del país. Els viatgers s'acosten fins a Aguas Calientes per iniciar la ruta inca que Hiram Bingham, el professor de Yale, va popularitzar a principis del segle XX. El Santuari històric de Machu Picchu està considerat com una de les set noves meravelles del món modern i ha estat declarat com a Patrimoni de la Humanitat el 1983.

Esta antigua ciudad inca es uno de los tesoros más preciados de Perú. Fue construida a mediados del siglo XV y se cree que fue una de las residencias del noveno inca del Tahuantinsuyo, Pachacútec, aunque en ella también están los restos de un santuario. Su nombre significa montaña vieja, y hace alusión al lugar donde se ubica, a unos 2453 metros de altura, en un promontorio rocoso entre los cerros de Huchuy Picchu y Huayna Picchu.

Actualmente, esta joya inca es uno de los focos turísticos del país. Los viajeros se acercan hasta Aguas Calientes para iniciar la ruta inca que Hiram Bingham, el profesor de Yale, popularizó a principios del siglo XX. El Santuario histórico de Machu Picchu está considerado como una de las siete nuevas maravillas del mundo moderno y ha sido declarado como Patrimonio de la Humanidad en 1983.

This ancient Inca city is one of Peru's most precious treasures. Built in the mid-15th century, it is believed to have been one of the residences of the ninth Inca of the Tahuantinsuyu, Pachacútec, although the remains of a sanctuary are also located there. Its name means "old mountain," and alludes to its location, at an altitude of approximately 2,453 meters, on a rocky promontory between the peaks of Huchuy Picchu and Huayna Picchu.

Today, this Inca gem is one of the country's tourist attractions. Travelers travel to Aguas Calientes to begin the Inca Trail, popularized by Yale professor Hiram Bingham in the early 20th century. The historic sanctuary of Machu Picchu is considered one of the New Seven Wonders of the Modern World and was declared a World Heritage Site in 1983.

Fem vacances, fem cultura (5/2025): Visitem la ciutat d'Istanbul

 

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric. Situada a les dues ribes de l'eestret del Bòsfor, a la confluència entre Europa i Àsia, és el principal port del país i inclou el port natural conegut com el Corn d'Or (Haliç en turc), travessat pel famós pont de Gàlata. La ciutat també és la capital administrativa de la província d'Istanbul. El 2022, la seva població era de 15.907.951 persones, cosa que en fa la ciutat més poblada d'Europa. Des de l'any 2004, els límits de la província i de la ciutat d'Istanbul són els mateixos.

 L'emperador romà Constantí el Gran va refundar la ciutat i la va anomenar Constantinoble en honor seu, a l'emplaçament de l'antiga colònia grega de Bizanci. Arran de la partició de l'Imperi Romà, en va esdevenir capital de la part oriental, coneguda com a Imperi Romà d'Orient. Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, va entrar a formar part de l'Imperi Otomà i de seguida en va esdevenir la capital. Les zones històriques d'Istanbul van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1985, pels seus importants monuments i restes històriques.

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Istanbul

Estambul (turco: İstanbul), conocida antiguamente como Ligos, Bizancio y Constantinopla, es la ciudad más grande de Turquía y su centro económico, cultural e histórico. Situada a ambas orillas del estrecho del Bósforo, en la confluencia entre Europa y Asia, es el principal puerto del país e incluye el puerto natural conocido como el Corn de Oro (Haliz en turco), atravesado por el famoso puente de Gálata. La ciudad también es la capital administrativa de la provincia de Estambul. En 2022, su población era de 15.907.951 personas, lo que la convierte en la ciudad más poblada de Europa. Desde el año 2004, los límites de la provincia y de la ciudad de Estambul son los mismos.

El emperador romano Constantino Magno refundó la ciudad y la llamó Constantinopla en su honor, en el emplazamiento de la antigua colonia griega de Bizancio. A raíz de la partición del Imperio Romano, se convirtió en capital de la parte oriental, conocida como Imperio Romano de Oriente. Tras la caída de Constantinopla en 1453, entró a formar parte del Imperio Otomano y enseguida se convirtió en la capital. Las zonas históricas de Estambul fueron declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 1985, por sus importantes monumentos y restos históricos.

Filatèlia temàtica: el col·leccionisme de minerals

 

El col·leccionisme de minerals consisteix en la recollida, la classificació d'identificació i la conservació, de forma sistemàtica d'exemplars de minerals. Es pot fer de manera pública, en museus, o de manera privada, en col·leccions particulars. tant les col·leccions públiques com les privades poden ser de caràcter generalista o estar especialitzades en els minerals d'un cert tipus o una procedència geogràfica determinada.

La reunió d'exemplars de minerals sense més interès que la seva observació ja s'ha documentat fins i tot en alguns jaciments arqueològics, però l'autèntic col·leccionisme apareix amb el desenvolupament de les ciències, al segle XVI. Un col·leccionista important i reconegut d'aquella època va ser Georgius Agricola, autor del llibre de mineria De Re Metallica i del llibre de mineralogia De Natura Fossilium. Un altre col·leccionista i científic important de l'època va ser Anselmus Boëtius de Boodt, també autor d'un altre llibre de mineralogia, Gemmarum et lapidum historia. Molts reis van ser també col·leccionistes, considerant els minerals, a més de pel seu interès científic, per la seva utilitat com a gemmes o com a medicaments

El coleccionismo de minerales consiste en la recogida, clasificación identificación y conservación, de forma sistemática de ejemplares de minerales. Puede realizarse de forma pública, en museos, o de forma privada, en colecciones particulares, tanto las colecciones públicas como las privadas pueden ser de carácter generalista o estar especializadas en los minerales de un cierto tipo o de una determinada procedencia geográfica.

 La reunión de ejemplares de minerales sin más interés que su observación, ya se ha documentado incluso en algunos yacimientos arqueológicos, pero el auténtico coleccionismo aparece con el desarrollo de las ciencias, en el siglo XVI.​ Un coleccionista importante y reconocido de esa época fue Georgius Agricola, autor del libro de minería De Re Metallica y del libro de mineralogía De Natura Fossilium. Otro coleccionista y científico importante de la época fue Anselmus Boëtius de Boodt, también autor de otro libro de mineralogía, Gemmarum et lapidum historia. Muchos reyes fueron también coleccionistas, considerando los minerales, además de por su interés científico, por su utilidad como gemas o como medicamentos.

 https://es.wikipedia.org/wiki/Coleccionismo_de_minerales