Fem vacances, fem cultura. 7) Valladolid i els seus castells

La província de Valladolid és una de les zones d'Espanya amb més fortaleses medievals. Compte amb més d'una desena de castells molt ben conservats que es van fer entre els segles XII i XV. Aquests edificis servien per defensar el territori i mostrar el poder dels nobles.

Els castells més famosos

• Castell de Peñafiel: Té forma de vaixell i està sobre un turó llarg. Dins guarda el Museu del Vi.

• Castell de la Mota: És a Medina del Camp. Destaca per la gran torre de l'homenatge i la doble muralla de maó vermell.

• Castell de Fuensaldaña: ​​Va ser una casa forta dels senyors de Vivero. Té una torre de l'homenatge molt alta i és part de l'anomenada Escola de Valladolid.

• Castell d'Íscar: Combina muralles medievals amb un palau renaixentista al seu interior.

• Castell de Simancas: Va ser una fortalesa defensiva i avui guarda l'Arxiu General del Regne.

• Castell de Torrelobatón: També s'anomena el castell dels comuners. Té una torre molt esvelta i un centre d´interpretació.

• Castell Encantat (Trigueros de la Vall): Una fortalesa del segle XV convertida en un espai màgic amb figures fantàstiques

La provincia de Valladolid es una de las zonas de España con más fortalezas medievales. Cuenta con más de una decena de castillos muy bien conservados que se hicieron entre los siglos XII y XV. Estos edificios servían para defender el territorio y mostrar el poder de los nobles.

Los castillos más famosos

·         Castillo de Peñafiel: Tiene forma de barco y está sobre un cerro largo. Dentro guarda el Museo del Vino.

·         Castillo de La Mota: Está en Medina del Campo. Destaca por su gran torre del homenaje y su doble muralla de ladrillo rojo.

·         Castillo de Fuensaldaña: Fue una casa fuerte de los señores de Vivero. Tiene una torre del homenaje muy alta y es parte de la llamada Escuela de Valladolid.

·         Castillo de Íscar: Combina murallas medievales con un palacio renacentista en su interior.

·         Castillo de Simancas: Fue una fortaleza defensiva y hoy guarda el Archivo General del Reino.

·         Castillo de Torrelobatón: También se llama el castillo de los comuneros. Tiene una torre muy esbelta y un centro de interpretación.

·         Castillo Encantado (Trigueros del Valle): Una fortaleza del siglo XV convertida en un espacio mágico con figuras fantásticas.

(Informació proporcionada per la IA)

Fem vacances, fem cultura. 6) Gibraltar: The Rock

Gibraltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic i que, segons el Comitè Especial de Descolonització de l'Organització de les Nacions Unides, és un territori no autònom per ser descolonitzat. Limita per terra amb Espanya, amb el municipi gadità de la Línea de la Concepción. Al sud de la península Ibèrica, el penyal de Gibraltar (anglès: the Rock) és una gran muntanya rocosa que s'alça arran de mar convertida en fortalesa. És britànica des del Tractat d'Utrecht (1713). Aquesta situació estratègica fa que Espanya n'hagi reclamat la sobirania en diverses ocasions, afer que ha complicat les relacions entre tots dos estats. La ciutat és un centre bancari, turístic i base de l'Armada Britànica (Royal Navy).

 

Gibraltar es un territorio británico de ultramar que incluye el peñón de Gibraltar y sus alrededores, con una gran importancia estratégica porque domina la orilla norte del estrecho de Gibraltar, que une el mar Mediterráneo y el Atlántico y que, según el Comité Especial de Descolonización de la Organización de las Naciones Unidas, es un territorio británico. Limita por tierra con España, con el municipio gaditano de la Línea de la Concepción. Al sur de la península Ibérica, el peñón de Gibraltar (inglés: the Rock) es una gran montaña rocosa que se alza a orillas del mar convertida en fortaleza. Es británica desde el Tratado de Utrecht (1713). Esta situación estratégica hace que España haya reclamado su soberanía en varias ocasiones, lo que ha complicado las relaciones entre ambos estados. La ciudad es un centro bancario, turístico y base de la Armada Británica (Royal Navy).

Fem vacances, fem cultura. 5) Les coves d'Altamira (Cantàbria)

La Cueva. Situación geográfica. La cueva de Altamira se encuentra en el norte de España, en la región central de Cantabria, entre los límites de los términos municipales de Santillana del Mar y Reocín. El paisaje es suave hacia el norte, formado por pequeñas sierras litorales, el tramo bajo del río Saja y la llanura litoral. Al sur hay fuertes relieves montañosos y al fondo los Picos de Europa. A pocos kilómetros se encuentran otras cuevas con ocupaciones humanas y arte rupestre del Paleolítico superior como La Clotilde, Las Brujas, Las Aguas, El Linar y Cualventi, entre otras.

Descubrimiento. A la cueva de Altamira le corresponde el privilegio de ser el primer lugar en el mundo en el que se identificó la existencia del Arte Rupestre del Paleolítico superior. La cavidad fue descubierta por un lugareño, Modesto Cubillas, hacia el año 1868. Acompañado por Cubillas, Marcelino Sanz de Sautuola visitó por primera vez la cueva en 1875 y reconoció algunas líneas que entonces no consideró obra humana.

Más informacion: https://www.cuevasturisticas.es/cueva-de-altamira

  

La Cova. Situació geogràfica. La cova d'Altamira es troba al nord d'Espanya, a la regió central de Cantàbria, entre els límits dels termes municipals de Santillana del Mar i Reocín. El paisatge és suau cap al nord, format per petites serres litorals, el tram baix del riu Saja i la plana litoral. Al sud hi ha forts relleus muntanyosos i al fons els Pics d'Europa. A pocs quilòmetres es troben altres coves amb ocupacions humanes i art rupestre del Paleolític superior com La Clotilde, Les Bruixes, Les Aigües, El Linar i Cualventi, entre d'altres.

Descobriment. A la cova d'Altamira li correspon el privilegi de ser el primer lloc al món on es va identificar l'existència de l'Art Rupestre del Paleolític superior. La cavitat va ser descoberta per un vilatan, Modesto Cubillas, cap a l'any 1868. Acompanyat per Cubillas, Marcelino Sanz de Sautuola va visitar per primera vegada la cova el 1875 i va reconèixer algunes línies que llavors no va considerar obra humana.