Recordant el 750è aniversari de la mort del rei Jaume I

El regnat de Jaume I (1208-1276) va ser un període clau en la consolidació del territori català i en l’expansió de la Corona d’Aragó durant el segle XIII, moment en què Catalunya va consolidar-se com a estat-nació, es varen configurar les Corts catalanes i el Consell de Cent, i el país, amb la incorporació de València i de Mallorca, va posar les bases de la formació dels Països Catalans. La Corona d’Aragó es va afirmar com a un estat confederal i plurinacional que va sobreviure fins a la desfeta del 1714.

Fill únic del rei Pere II d’Aragó i Maria de Montpeller, Jaume I va heretar un regne inestable després de la mort dels seus pares als cinc anys i va ser educat sota la tutela dels templers. La seva vida personal va estar marcada per dos matrimonis: el primer amb Leonor de Castella, amb qui va tenir un fill que no el va sobreviure, i el segon amb Violant d’Hongria, unió que va consolidar aliances europees i li va proporcionar diversos fills, entre ells, els successors al tron: Pere III i Jaume II.

Les conquestes militars van ser el pilar del seu regnat. La conquesta de Mallorca (1229), Eivissa i Formentera va consolidar el domini i la projecció de la Corona d’Aragó al Mediterrani, establint-ne la supremacia naval i econòmica. La segona campanya més significativa va ser la conquesta de València (1232-1245), que va incorporar un territori vital sota domini musulmà, reforçant la presència cristiana i la influència econòmica en la regió.

[…]

Més informació: https://xtec.gencat.cat/ca/centres/celebracions/2026/750-anys-de-la-mort-de-Jaume-I/

Recordando el 750 aniversario de la muerte del rey Jaime I

El reinado de Jaime I (1208-1276) fue un período clave en la consolidación del territorio catalán y en la expansión de la Corona de Aragón durante el siglo XIII, momento en que Cataluña se consolidó como estado-nación, se configuraron las Cortes catalanas y el Consell de Cent, y el país, con la incorporación de Valencia y de Mallorca, puso las bases. La Corona de Aragón se afirmó como un estado confederal y plurinacional que sobrevivió hasta el descalabro de 1714.

Hijo único del rey Pedro II de Aragón y María de Montpellier, Jaime I heredó un reino inestable después de la muerte de sus padres a los cinco años y fue educado bajo la tutela de los templarios. Su vida personal estuvo marcada por dos matrimonios: el primero con Leonor de Castilla, con quien tuvo un hijo que no le sobrevivió, y el segundo con Violante de Hungría, unión que consolidó alianzas europeas y le proporcionó varios hijos, entre ellos, los sucesores al trono: Pedro III y Jaime II.

Las conquistas militares fueron el pilar de su reinado. La conquista de Mallorca (1229), Ibiza y Formentera consolidó el dominio y la proyección de la Corona de Aragón en el Mediterráneo, estableciendo su supremacía naval y económica. La segunda campaña más significativa fue la conquista de Valencia (1232-1245), que incorporó un territorio vital bajo dominio musulmán, reforzando la presencia cristiana y la influencia económica en la región.

[…]

Fem vacances, fem cultura. 9) Visitem la Catedral Mesquita de Còrdova

 

La mesquita de Còrdova, convertida des del segle xiii en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984, i el 1994 va ser eixamplat a tot el centre històric de Còrdova.

No se'n coneix l'arquitecte, però se sap que la mesquita fou construïda entre el 785 i el 788, sota el regnat d'Abd-ar-Rahman I, a partir d'una església cristiana del segle v, la basílica de Sant Vicenç Màrtir, a la ciutat andalusa de Còrdova. Més tard, Abd-ar-Rahman II, Al-Hàkam II i Almansor hi van seguir amb les reformes per convertir-la en mesquita, unes reformes que daten del 833, del 855, entre el 962 i el 966 i, finalment, del 987. L'edifici està en un perfecte estat de conservació, tot i que al segle xvi s'hi va construir una catedral cristiana a la part central i el minaret va ser transformat en un campanar. […]

Més información : https://ca.wikipedia.org/wiki/Mesquita_de_C%C3%B2rdova

Fem vacances, fem cultura. 9) Visitemos la Catedral Mezquita de Córdoba (ESP)

La mezquita de Córdoba, convertida desde el siglo XIII en la catedral de Córdoba, es el monumento más importante del arte andalusí. Fue declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 1984, y en 1994 fue ensanchado en todo el centro histórico de Córdoba.

No se conoce al arquitecto, pero se sabe que la mezquita fue construida entre el 785 y el 788, bajo el reinado de Abd-ar-Rahman I, a partir de una iglesia cristiana del siglo v, la basílica de San Vicente Mártir, en la ciudad andaluza de Córdoba. Más tarde, Abd-ar-Rahman II, Al Hakam II y Almanzor siguieron con las reformas para convertirla en mezquita, unas reformas que datan del 833, del 855, entre 962 y 966 y, finalmente, del 987. El edificio está en un perfecto estado en conservación, aunque en el siglo XVI minarete fue transformado en un campanario. […]

 

FEM VACANCES, FEM CULTURA. 8) EL CAMINO DE SANTIAGO

 

El Camí de Santiago (Sant Jaume a Catalunya) és una xarxa de rutes de pelegrinatge d'origen medieval que convergeixen a la Catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Jaume el Major. És una experiència cultural, espiritual i física que atrau milers de persones cada any.

Rutes Principals

• Camí Francès: El més famós i històric; comença a Saint-Jean-Pied-de-Port (França) i recorre uns 760–800 km.

• Camí Portuguès: Molt popular, amb sortides des de Lisboa o des de Tui a la frontera gallega.

• Camí del Nord: Discorre per la costa cantàbrica amb paisatges de mar.

• Camí Primitiu: Considerat el més antic, parteix d'Oviedo i ofereix alta muntanya.

• Via de la Plata: La ruta més llarga, que travessa tota la península des de Sevilla.

El Camino de Santiago es una red de rutas de peregrinación de origen medieval que convergen en la Catedral de Santiago de Compostela, donde se veneran las reliquias del apóstol Santiago el Mayor. Es una experiencia cultural, espiritual y física que atrae a miles de personas cada año.

Rutas Principales

·         Camino Francés: El más famoso e histórico; empieza en Saint-Jean-Pied-de-Port (Francia) y recorre unos 760–800 km.

·         Camino Portugués: Muy popular, con salidas desde Lisboa o desde Tui en la frontera gallega.

·         Camino del Norte: Discurre por la costa cantábrica con paisajes de mar.

·         Camino Primitivo: Considerado el más antiguo, parte de Oviedo y ofrece alta montaña.

·         Vía de la Plata: La ruta más larga, que cruza toda la península desde Sevilla.

L'eclipsi total de sol també en els segells de correus (alguns exemples)

 

Emissió de Mèxic (1942)

L'eclipsi solar del 12 d'agost de 2026 serà un eclipsi solar total. És el següent eclipsi europeu després del de l'11 d'agost de 1999. L'eclipsi total serà visible a Europa només a Islàndia, península Ibèrica i les illes Balears. Després de començar a les costes russes del Mar dels Làptev amb el sol de mitjanit, travessarà les regions polars del nord, i passarà molt a prop del pol Nord (98,6% ocultació del disc solar). La banda de totalitat recorrerà Groenlàndia i tindrà el seu màxim a l'alçada de la costa nord-oest d'Islàndia, des d'on baixarà per l'oceà Atlàntic cap a la península Ibèrica, que travessarà cap al sud-est durant la tarda local, i acabarà amb la posta de sol a les Illes Balears. Es podrà veure com a eclipsi total a les ciutats de Lleida, Tarragona, Castelló, València, Ciutadella de Menorca o Palma. En canvi, Barcelona, Girona, Alacant, Andorra la Vella o Perpinyà quedaran fora de l'àrea de totalitat i, per tant, es veurà com a eclipsi parcial.

Informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Eclipsi_solar_del_12_d%27agost_de_2026

Emissió de França (1999)

El eclipse solar del 12 de agosto de 2026 será un eclipse solar total. Es el siguiente eclipse europeo después del del 11 de agosto de 1999. El eclipse total será visible en Europa sólo en Islandia, península Ibérica y las islas Baleares. Tras empezar en las costas rusas del Mar de los Láptev con el sol de medianoche, atravesará las regiones polares del norte, pasando muy cerca del polo Norte (98,6% ocultación del disco solar). La banda de totalidad recorrerá Groenlandia y tendrá su máximo a la altura de la costa noroeste de Islandia, desde donde bajará por el océano Atlántico hacia la península Ibérica, que atravesará hacia el sudeste durante la tarde local, y terminará con la puesta de sol en las Islas Baleares. Se podrá ver como un eclipse total en las ciudades de Lleida, Tarragona, Castellón, Valencia, Ciutadella de Menorca o Palma. En cambio, Barcelona, ​​Girona, Alicante, Andorra la Vella o Perpiñán quedarán fuera del área de totalidad y, por tanto, se verá como eclipse parcial.

Emissió de les Illes Feroe (2015)

Emissió d'Espanya (2026)

Fem vacances, fem cultura. 5) Les coves d'Altamira (Cantàbria)

La Cueva. Situación geográfica. La cueva de Altamira se encuentra en el norte de España, en la región central de Cantabria, entre los límites de los términos municipales de Santillana del Mar y Reocín. El paisaje es suave hacia el norte, formado por pequeñas sierras litorales, el tramo bajo del río Saja y la llanura litoral. Al sur hay fuertes relieves montañosos y al fondo los Picos de Europa. A pocos kilómetros se encuentran otras cuevas con ocupaciones humanas y arte rupestre del Paleolítico superior como La Clotilde, Las Brujas, Las Aguas, El Linar y Cualventi, entre otras.

Descubrimiento. A la cueva de Altamira le corresponde el privilegio de ser el primer lugar en el mundo en el que se identificó la existencia del Arte Rupestre del Paleolítico superior. La cavidad fue descubierta por un lugareño, Modesto Cubillas, hacia el año 1868. Acompañado por Cubillas, Marcelino Sanz de Sautuola visitó por primera vez la cueva en 1875 y reconoció algunas líneas que entonces no consideró obra humana.

Más informacion: https://www.cuevasturisticas.es/cueva-de-altamira

  

La Cova. Situació geogràfica. La cova d'Altamira es troba al nord d'Espanya, a la regió central de Cantàbria, entre els límits dels termes municipals de Santillana del Mar i Reocín. El paisatge és suau cap al nord, format per petites serres litorals, el tram baix del riu Saja i la plana litoral. Al sud hi ha forts relleus muntanyosos i al fons els Pics d'Europa. A pocs quilòmetres es troben altres coves amb ocupacions humanes i art rupestre del Paleolític superior com La Clotilde, Les Bruixes, Les Aigües, El Linar i Cualventi, entre d'altres.

Descobriment. A la cova d'Altamira li correspon el privilegi de ser el primer lloc al món on es va identificar l'existència de l'Art Rupestre del Paleolític superior. La cavitat va ser descoberta per un vilatan, Modesto Cubillas, cap a l'any 1868. Acompanyat per Cubillas, Marcelino Sanz de Sautuola va visitar per primera vegada la cova el 1875 i va reconèixer algunes línies que llavors no va considerar obra humana.

Les Festes de Sant Fermí i la filatèlia temàtica espanyola

Les Festes de Sant Fermí, popularment conegudes com a Sanfermines o Santfermins (en basc Sanferminak), són una Festa d'Interès Turístic Internacional en honor a Sant Fermí d'Amiens. S'organitza cada any a la ciutat d'Iruñea capital de Navarra, de la qual és copatró.

Las Fiestas de San Fermín, popularmente conocidas como Sanfermines o Santfermins (en vasco Sanferminak), son una Fiesta de Interés Turístico Internacional en honor a San Fermín de Amiens. Se organiza cada año en la ciudad de Iruñea capital de Navarra, de la que es copatrón.

*****

(Informat per la IA)

Fem vacances, fem cultura. 3) Terra del foc (Argentina)

Província de Terra del Foc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud, és una de les 23 províncies que conformen la República Argentina. Alhora, és un dels 24 estats autogovernats o jurisdiccions de primer ordre que conformen el país, i un dels 24 districtes electorals legislatius nacionals. La seva capital és Ushuaia i la seva ciutat més poblada és Río Grande.

 

És la província més meridional de l'Argentina. Segons les reivindicacions argentines, no reconegudes per la comunitat internacional, comprèn també el tros de l'Antàrtida que queda al sud del país, i les illes Malvines. La sobirania argentina sobre aquests dos territoris, però, no és acceptada internacionalment. Fou Territori Nacional fins al 1991, any en què fou reconvertida en província. […]

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Terra_del_Foc,_Ant%C3%A0rtida_i_Illes_de_l'Atl%C3%A0ntic_Sud

-----

Provincia de Tierra del Fuego, Antártida e Islas del Atlántico Sur, es una de las 23 provincias que conforman la República Argentina. Asimismo, es uno de los 24 estados autogobernados o jurisdicciones de primer orden que conforman el país, y uno de los 24 distritos electorales legislativos nacionales. Su capital es Ushuaia y su ciudad más poblada es Río Grande.

Es la provincia más meridional de Argentina. Según las reivindicaciones argentinas, no reconocidas por la comunidad internacional, comprende también el pedazo de la Antártida que queda en el sur del país, y las islas Malvinas. Sin embargo, la soberanía argentina sobre estos dos territorios no es aceptada internacionalmente. Fue Territorio Nacional hasta 1991, año en que fue reconvertida en provincia. […]

 

 

Fem vacances, fem cultura. 1) República de Seychelles

Independents des de 1976

 

Mapa illes i bandera actual

La República de les Seychelles és un país insular arxipelàgic de l'oceà Índic a l'extrem oriental del mar de Somàlia. Consta de 115 illes. La seva capital i ciutat més gran, Victoria, té 1.500 quilomètres (932 mi) Est de l'Àfrica continental. Altres països i territoris insulars propers inclouen les Comores, Madagascar, Maurici i les regions franceses d'ultramar de Mayotte i Reunió al sud; i Maldives i l'arxipèlag de Txagos (administrat pel Regne Unit com a Territori Britànic de l'Oceà Índic) a l’Est. La seva població estimada és de 98.462 persones, la més petita de qualsevol país africà sobirà.

 

Està constituïda per un arxipèlag de 115 illes, la principal de les quals és Mahé (on hi ha la capital, Victòria), que es troben a l'Est del continent africà i al Nord-est de Madagascar. Altres estats o dependències insulars propers són Maurici i Reunió al Sud, les Comores al Sud-oest i les Maldives al Nord-est. El punt més alt de les Seychelles és el Morne Seychellois (906 metres) situat a l'illa principal de Mahé.

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Seychelles

La República de Seychelles es un país insular archipelágico del océano Índico en el extremo oriental del mar de Somalia. Consta de 115 islas. Su mayor capital y ciudad, Victoria, tiene 1.500 kilómetros (932 my) este del África continental. Otros países y territorios insulares cercanos incluyen Comoras, Madagascar, Mauricio y las regiones francesas de ultramar de Mayotte y Reunión en el sur; y Maldivas y el archipiélago de Chagos (administrado por el Reino Unido como Territorio Británico del Océano Índico) en el Este. Su población estimada de 98.462 personas, la más pequeña de cualquier país africano soberano.

Está constituida por un archipiélago de 115 islas, la principal de las cuales es Mahé (donde está la capital, Victoria), que se encuentran en el Este del continente africano y en el Noreste de Madagascar. Otros estados o dependencias insulares cercanos son Mauricio y Reunión en el Sur, las Comores en el Suroeste y las Maldivas en el Noreste. El punto más alto de Seychelles es el Morne Seychellois (906 metros) situado en la isla principal de Mahé.