L’Aplec
del Pi de les Tres Branques és un aplec nacionalista que se celebra tots els
anys el tercer diumenge de juliol al mig del pla de Campllong (Castellar del
Riu, Berguedà), al voltant d'un pi de tres besses (pi roig Pinus sylvestris),
de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres. És
considerat com a un símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, País
Valencià i les Illes Balears. Tres branques que surten simètricament d'una soca
única.
Al
segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i
Esperit Sant). Amb el desenvolupament de l'excursionisme a la fi del segle XIX
sovint fou centre d'aplecs i cantades, però la seva popularitat arribaria
definitivament el 1888, quan mossèn Jacint Verdaguer va escriure el poema Lo pi
de les tres branques on feia somiar al rei Jaume I, als peus de l'arbre, que
seria rei d'Aragó, Principat de Catalunya, València i Mallorca. Esdevingut així
un dels símbols de la unitat dels Països Catalans polítics, el 1901 fou cedit
pel seu propietari, Tomàs Campà, a la Unió Catalanista. Tanmateix, l'arbre va
morir el 1913 i només restà el tronc mort.
El
1987 el Pi de les Tres Branques, molt deteriorat i assecat pel pas dels anys,
va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. També es va
declarar arbre monumental l'anomenat Pi Jove, que es troba al mateix indret, i
és usat com a símbol nacionalista des de 1921, i on es reuneixen cada any els
joves independentistes.
El
dia 25 de setembre de 1904 es va celebrar al seu voltant la primera diada
nacionalista, repetida cada any fins al 1924, quan fou prohibida per Miguel
Primo de Rivera. La guerra civil espanyola i la Dictadura de Francisco Franco,
després, en van impedir la celebració. El 1980 es va convocar novament una
diada d'afirmació nacionalista, a la qual assistiren unes 3.000 persones. Des
d'aleshores ha estat considerada com a baròmetre de la situació dels diversos
sectors de l'independentisme, ja que al seu voltant s'hi ha aplegat (i sovint
enfrontat) militants del PSAN, PSAN-Provisional, Unitat Nacional Catalana, IPC,
ERC, MDT, Estat Català, Catalunya Lliure, Maulets i altres. L'aplec de 1986,
amb una assistència de 14.000 persones, acabà amb cremada de banderes
espanyoles i insults als membres de CDC, que deixaren d'assistir-hi.
El 1988 hi hagué enfrontaments entre faccions del MDT i el 1991 membres del MDT agrediren assistents d'ERC. Després dels aldarulls de l'aplec de 1996, on 30 encaputxats provocaren enfrontaments entre membres de la Plataforma per la Unitat d'Acció i d'Estat Català, la diada s'ha reconduït i ha pres un esperit lúdic i festiu.
La
branca més alta del pi fou trobada tallada el dia 13 de maig del 2014, arran
d'un acte vandàlic en el qual s'hauria emprat una serra.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
