Festa i xerinola: aviat arribarà el Carnestoltes o Carnaval

 

El Carnaval: Una mica d’història

Carnestoltes és una festa que pertany al calendari lunar, es celebra de dijous gras a dimecres de cendra, sempre en lluna nova. Hauríem de remuntar-nos a les antigues festes paganes gregues o romanes per trobar els seus orígens, lligades a l’arribada de la primavera.

Malgrat el seu origen pagà, amb el temps, la festa va assimilar connotacions de la religió cristiana, i aquest període hivernal del calendari esdevé un temps de preparació de la Pasqua, que comença el dimecres de cendra.

Les festes de Carnestoltes o Carnaval, també conegudes com Darrers Dies a Mallorca i Menorca, han estat prohibides en diverses èpoques a causa de guerres o motius polítics i religiosos.

A Catalunya prenen el nom d’un personatge que va néixer al segle XVII, el carnestoltes, un ninot de palla al qual disfressaven i convertien en el rei de la festa, fins al dimecres de cendra que el cremaven. Amb el temps, en algunes localitats, el ninot va ser substituït per persones disfressades. Però no us preocupeu, a aquestes persones no les cremen

Informació extreta de:

 https://jovecat.gencat.cat/ca/temes/cultura/cultura_popular/temps-de-carnavals/index.html

El Carnaval també està present en el món de la filatèlia

Continuem amb la filatèlia temàtica. Ara li toca el torn al Carnaval. Són molts els països del món que celebren aquesta festa pagana segons la religió catòlica. Espanya, Portugal i Regne Unit, entre d'altres, emeten segells commemorant el Carnaval. Aquí us oferim un petit tast. Recordeu: la filatèlia és cultura.

*********

Continuamos con la filatelia temática. Ahora le toca el turno al Carnaval. Son muchos los países del mundo que celebran esta fiesta pagana según la religión católica. España, Portugal y Reino Unido, entre otros, emiten sellos conmemorando el Carnaval. Aquí le ofrecemos una pequeña cata. Recuerde: la filatelia es cultura.

Homenatge filatèlic del Cercle al Carnaval

 Que ès el Carnaval o Carnestoltes?

El Carnaval (o Carnestoltes, nom habitual als Països Catalans, també conegut a Mallorca i Menorca com a els darrers dies) és una celebració pertanyent al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d'hivern. Però el Carnaval s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tant, des d'aquesta altra perspectiva, per situar el Carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i arribem al Dimecres de Cendra, el primer dia de la Quaresma i l'últim del Carnaval. El dijous anterior és l'inici tradicional de la setmana de Carnaval o Dijous Gras. D'aquesta manera, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de febrer i 10 de març, i el Dijous Gras oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març.

En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. Actualment, el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes.

Històricament, han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats, com els de Barcelona, Sitges i Tarragona, d'estil més brasiler, i els de Vilanova i la Geltrú, Torelló i Solsona com a tradicionals.

 Informació extreta de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Carnaval

************

Homenatge filatèlic del Cercle al Carnaval

Com a col·leccionisme temàtic el Carnaval té moltes possibilitats. Es poden localitzar i adquirir bones peces filatèliques, i no són massa cares. Sortosament en podem trobar als països europeus, d’Amèrica, d’Oceania… Pensem que és un tema força divertit, i que t’ho pots passar d’allò més bé a l’hora de muntar els teus propis fulls d’àlbum temàtic; amb una mica d’enginy i gràcia es pot conformar una interessant i curiosa col·lecció temàtica. Potser no guanyareu cap gran premi, però segur que us ho passareu en gran. Els temàtics som així.

Per recordar el tema, -no com a Mostra filatèlica-, ja que hauria de ser un treball més elaborat i exhaustiu, sinó més bé com a tall d’exemple, us ofereixo algunes de les imatges que he trobat per Internet.

-----------------------------------------------------------

El Carnaval a la filatèlia. Articles publicats al blog del Cercle entre el 19 i el 22 de febrer de 2014). Relació de capítols:

 1.-El Carnaval als països de parla alemanya (19 feb)

http://cerclecatcol.blogspot.com/2014/02/tematica-el-carnaval-i-carnaval-als.html

 2.-Ivrea: el Carnaval de les Taronges (20 feb)

http://cerclecatcol.blogspot.com/2014/02/tematica-el-carnaval-ii-ivrea-el.html

 3.-El Carnaval de Brasil (20 feb)

http://cerclecatcol.blogspot.com/2014/02/tematica-el-carnaval-iii-el-carnaval-de.html

 4.-El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife (21 feb)

http://cerclecatcol.blogspot.com/2014/02/tematica-el-carnaval-iv-el-carnaval-de.html

 5.-El Carnaval de Cádiz (21 feb)

http://cerclecatcol.blogspot.com/2014/02/tematica-el-carnaval-v-el-carnaval-de.html

 6.-El Carnaval de Vilanova i la Geltrú (21 feb)

http://cerclecatcol.blogspot.com/2014/02/tematica-el-carnaval-vi-el-carnaval-de.html

 7.-El Carnaval: Amèrica del Sud i Central. Article final (22 feb)

http://cerclecatcol.blogspot.com/2014/02/tematica-el-carnaval-i-vii-america-del.html

Temàtica: El Carnaval (i VII) Amèrica del Sud i Central. Article final

Amb aquesta setena “entrega” acabem aquesta sèrie de petites ressenyes que hem preparat sobre la temàtica del Carnaval o Carnestoltes, que com ja heu pogut veure són bastant interessants.

Tot bon col·leccionista, sap que si vol muntar una col·lecció temàtica de certa categoria, se l’haurà de treballar força. Primer buscar les peces més adequades –sobretot filatèliques (segells, fulls, carnets, miniplecs, màximes, proves, etc.)-, si es vol muntar  una col·lecció “normal”; si la seva intenció es muntar una col·lecció de la Classe Oberta (Filatèlia Oberta actualment), sap que pot posar altra mena de peces no filatèliques (fins al 50%, segons el reglament de competició), com cromos, postals, punts de llibre, bosses de sucre, etc.

Però posar peces bones no és suficient, el bon col·leccionista ha d’incloure una explicació i/o informació a cada peça col·locada a la seva col·lecció. Com s’obté aquesta informació? Es prou fàcil, es tracta de consultar catàlegs i llibres especialitzats, enciclopèdies, i, perquè no, Internet, la gran enciclopèdia on pots trobar gairebé de tot.

Un cop tenim tots els ingredients, és qüestió d’anar muntant la col·lecció seguint el PLA que hem elaborat prèviament;  després inclourem l’ÍNDEX i, a partir d’aqui anirem desenvolupant la nostra col·lecció pas a pas, capítol a capítol. Amb una mica de traça us pot quedar una col·lecció força presentable.

PS. Uns quants segells més del Carnaval a Amèrica del Sud i Amèrica Central. De regal. A veure si us animeu!

Temàtica: El Carnaval (VI). El Carnaval de Vilanova i la Geltrú

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és una celebració de forta arrel tradicional, amb influències vuitcentistes i que conté una diversitat extraordinària de tipologies carnavalesques: àpats, batalles, danses, disfresses, comparses, cors satírics, etc., i tot amb una participació popular massiva. A diferència dels altres carnavals, el de Vilanova i la Geltrú (Garraf) es caracteritza per una profunda crítica social més que pel simple de fet de lluïr carrosses i vestits.

La seva història es remunta a més de 250 anys d'antiguitat i el seu acte més conegut són "Les Comparses", on més de 8.000 parelles de comparsers surten al carrer amb les seves entitats acompanyats per més de 100 xarangues.

Declarat “Festa Tradicional d'Interès Nacional” l’any 1985, i recalificada com Festa Patrimonial d'Interès Nacional el 2010 és una celebració d'arrel tradicional i de participació popular multitudinària, que generalment cau a mitjans de febrer. És un carnaval més satíric que de lluïment (en contrast amb el de Sitges, considerat entre els 10 millors del món, segons el diari La Vanguardia), on la disbauxa dels seus veïns surt a la llum a l'empar de la dita "Per Carnaval, tot s'hi val!".

Té un preludi, el dissabte abans del Dijous Gras, quan se celebra el tradicional Ball de Mantons, però comença de debò el Dijous gras, quan se celebra l'àpat ritual, la xatonada, que sol acabar-se amb una empastifada de merenga entre comensals. El divendres se celebra l'Arrivo, una cercavila de màscares agrupades per societats que surten a rebre al rei Carnestoltes. Dissabte és el dia del Moixó Foguer (una mena d'ocell humà untat de mel i revestit de plomes que apareix i desapareix de dins una caixa) i dels mascarots (màscares individuals, lliures de tota disciplina de grup) que es passegen per la ciutat procurant de conèixer els altres i de no ser reconeguts.

El dia central i més emblemàtic és el diumenge de Carnaval, quan Vilanova s'omple de comparses: una desfilada de parelles (unes sis mil) arrenglerades darrere la bandera de la societat corresponent. Les comparses passen saltant al ritme d'una marxa militar popularitzada (El Turuta, de Román de San José) i tirant caramels a la gent dels balcons i del carrer i a les altres comparses que es troben. Finalment, conflueixen totes a la plaça de la Vila, on es fan, de primer, les passades de lluïment i, després, les batalles de caramels. A la tarda es ballen les tradicionals Danses de Vilanova. Durant tot el dia el noi vesteix una barretina i una americana o un mocador i faixa (el vestuari canvia en cada societat) i les noies un mantó de Manila, clavells al cap i faldilla.

Dilluns de Carnaval surten els Cors de Carnestoltes (mascarades que canten lletres iròniques, humorístiques o simplement gracioses), el dimarts surt la comparsa del Vidalot, i el Dimecres de Cendra es clausura el Carnaval amb l'Enterrament de la Sardina.

Temàtica: El Carnaval (V). El Carnaval de Cadis

El Carnaval de Cadis és un dels carnavals més famosos d'Espanya pel que ha estat reconegut (conjuntament amb el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife), com d'Interès Turístic Internacional (únics a Espanya amb aquesta distinció). Per la seva banda l’any 2010 el Carnaval de Cadis i el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife es van agermanar.

Tots els anys i durant els mesos de gener i febrer se celebra al Gran Teatre Falla el Concurs d'Agrupacions del Carnaval.

El carnaval de Cadis ocupa el lloc número set entre els més populars d'Europa , segons un

rànquing elaborat per un famós portal hoteler, que recomana de la festa gaditana el concurs de chirigotas, les desfilades, la cavalcada o onades de degustacions gastronòmiques.  

1. Patrino Karnavali , de Patras (Grècia) , un dels més grans d'Europa i amb 160 anys d'història 2. Els Carnavals de Niça, a la Costa Blava francesa

3. Carnaval de Las Palmas de Gran Canària

4. El Carnaval de Venècia, els orígens es remunten al segle XI

5. Carnaval de Bohèmia de Praga

6. El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife

7. El Carnaval de Cadis

8. El Carnaval de Rosenmontag (Düsseldorf , Alemanya)

9. El Carnaval de Boonte Störrem (Maastricht, Països Baixos)

10. El Carnaval de Morgestraich  (Basilea, Suïssa)

De la cita gaditana , aquest portal destaca que es remunta al segle XVI , "quan Cadis conformava un dels ports més importants d'Imperi Espanyol, el que suposava l'entrada d'un gran flux d'influències procedents de tot el món" . Així , manté que en concret Venècia compartia molts llaços comercials amb Cadis , de manera que entre moltes altres es van copiar algunes de les tradicions que han evolucionat i han acabat per convertir el Carnaval de Cadis en "un dels més populars i característics carnavals declarats d' interès Turístic Internacional ".

Temàtica: El Carnaval (IV). El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife

El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife té, juntament amb el Carnaval de Cádiz, la màxima consideració per a festes que concedeix el ministeri amb competències en turisme a Espanya. És considerat el segon carnaval més popular i conegut internacionalment, després dels que se celebren a Rio de Janeiro (Brasil). De fet, la ciutat de Santa Cruz de Tenerife està agermanada amb la ciutat de Rio de Janeiro per aquesta raó.

El 18 de gener de 1980 va ser declarat Festa d'Interès Turístic Internacional. Milers de persones surten cada dia al carrer a participar amb una disfressa. Ballen al so d'orquestres locals, dels ritmes caribenys, música electrònica i les apostes musicals de l'any durant tota la nit. L'acte més destacat és la Gran Gala de l'Elecció de la Reina del Carnaval de Santa Cruz de Tenerife i els grans desfilades de carrosses

engalanades que discorren per les principals avingudes de la ciutat. El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife és una de les festes més multitudinàries i internacionals d'Espanya.

Temàtica: El Carnaval (III). El Carnaval de Brasil

El Carnaval de Brasil és una celebració anual que té lloc 40 dies abans de Pasqua (marcant el començament de la quaresma) amb data variable (entre febrer i març segons l'any). Té algunes variacions amb la seva contrapart europea i també diferències al llarg del territori brasiler. Malgrat la inspiració catòlica, els seus orígens europeus es remunten a una classe de carnaval anomenat introit (" entrada" en llatí) i entrudo en idioma portuguès, que es caracteritza pel joc de tirar-se aigua d'una persona a una altra per purificar el cos. El entrudo va ser prohibit sense massa èxit a mitjan segle XIX, perquè era considerat violent per les classes socials altes (es diu que algunes persones morien per infeccions i altres malalties a causa que algunes vegades es tiraven fruites podrides) .

 

A finals del segle XIX, els cordõés ("llaços" , en portuguès ) van ser introduïts a Rio de Janeiro i consistien en grups de persones que caminaven pels carrers tocant música i ballant. Els cordõés van ser els antecessors de les modernes escoles de samba.

Els blocos (blocs), un altre nom per als cordõés, són algunes de les actuals representacions del carnaval popular del Brasil. Estan formats per persones que es disfressen d'acord a certs temes o celebren el carnaval de forma específica. Les escoles de samba són veritables organitzacions que treballen tot l'any amb l'objectiu de preparar-se per a la desfilada de carnaval.

La celebració principal es porta a terme a Rio de Janeiro i São Paulo, on les escoles de samba, blocos i bandes ocupen barris sencers. Algunes d'elles són:

 A Rio de Janeiro: Mangueira , Portela , Salgueiro , Beija-Flor, Emperadriu , Império Serrano, Mocidade Independent , União dóna Ilha , Estácio de Sá , Units do Viradouro .

 A São Paulo: Nenê de Vila Matilde, Vai-Vai , Mocidade Alegre, Camisa Verda i Branco, Roses d'Ouro, Units do Peruche , Leandro d'Itaquera , X -9 Paulistana , Barroca dóna Zona Sud.