El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és una celebració de
forta arrel tradicional, amb influències vuitcentistes i que conté una
diversitat extraordinària de tipologies carnavalesques: àpats, batalles,
danses, disfresses, comparses, cors satírics, etc., i tot amb una participació
popular massiva. A diferència dels altres carnavals, el de Vilanova i la Geltrú
(Garraf) es caracteritza per una profunda crítica social més que pel simple de
fet de lluïr carrosses i vestits.
La seva història es remunta a més de 250 anys d'antiguitat i
el seu acte més conegut són "Les Comparses", on més de 8.000 parelles
de comparsers surten al carrer amb les seves entitats acompanyats per més de
100 xarangues.
Declarat “Festa Tradicional d'Interès Nacional” l’any 1985,
i recalificada com Festa Patrimonial d'Interès Nacional el 2010 és una
celebració d'arrel tradicional i de participació popular multitudinària, que
generalment cau a mitjans de febrer. És un carnaval més satíric que de lluïment
(en contrast amb el de Sitges, considerat entre els 10 millors del món, segons
el diari La Vanguardia), on la disbauxa dels seus veïns surt a la llum a
l'empar de la dita "Per Carnaval, tot s'hi val!".
Té un preludi, el dissabte abans del Dijous Gras, quan se
celebra el tradicional Ball de Mantons, però comença de debò el Dijous gras,
quan se celebra l'àpat ritual, la xatonada, que sol acabar-se amb una
empastifada de merenga entre comensals. El divendres se celebra l'Arrivo, una
cercavila de màscares agrupades per societats que surten a rebre al rei
Carnestoltes. Dissabte és el dia del Moixó Foguer (una mena d'ocell humà untat
de mel i revestit de plomes que apareix i desapareix de dins una caixa) i dels
mascarots (màscares individuals, lliures de tota disciplina de grup) que es
passegen per la ciutat procurant de conèixer els altres i de no ser reconeguts.
El dia central i més emblemàtic és el diumenge de Carnaval,
quan Vilanova s'omple de comparses: una desfilada de parelles (unes sis mil)
arrenglerades darrere la bandera de la societat corresponent. Les comparses
passen saltant al ritme d'una marxa militar popularitzada (El Turuta, de Román
de San José) i tirant caramels a la gent dels balcons i del carrer i a les
altres comparses que es troben. Finalment, conflueixen totes a la plaça de la
Vila, on es fan, de primer, les passades de lluïment i, després, les batalles
de caramels. A la tarda es ballen les tradicionals Danses de Vilanova. Durant
tot el dia el noi vesteix una barretina i una americana o un mocador i faixa
(el vestuari canvia en cada societat) i les noies un mantó de Manila, clavells
al cap i faldilla.
Dilluns de Carnaval surten els Cors de Carnestoltes
(mascarades que canten lletres iròniques, humorístiques o simplement
gracioses), el dimarts surt la comparsa del Vidalot, i el Dimecres de Cendra es
clausura el Carnaval amb l'Enterrament de la Sardina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada