Entitat cultural fundada a Sant Feliu de Llobregat el 2/02/1999. Reunions dimecres alterns (no festius) de 18 a 20 hores. Correspondència postal a la seu social: C/ de l'Ateneu, 23-25, primer pis, despatx núm. 5. Telèfon de contacte: 619 95 83 04. Correu electrònic: cerclecatcol@yahoo.es. Inscrita Registre d'Entitats Ciutadanes Ajuntament de Sant Feliu amb el nº 12. Inscrita en el Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya amb el nº 22.043, secció 1a. NIF. G61906681.
Nou rètol informació any 2026
16 de setembre del 2026
18 d’agost del 2026
Fem vacances, fem cultura. Però us esperem el dimecres 2 de setembre, de 18 a 20 hores.
29 de maig del 2026
19 de gener del 2026
28 de febrer del 2025
El Viatger filatèlic (2/2025): Temps de Carnaval (II part)
[…]
Gastronomia
Des
d'antic la gastronomia tradicional dels Països Catalans ha estat marcada per
les estacions i les festes. Abans era costum criar un porc i fer una matança a
l'any, o en algunes famílies, dues, una de les dues solia ser per carnaval i
l'altra per Nadal.
La
sardina i l'arengada són menges estretament lligades a la celebració del
carnaval. L'últim dia de festa, Dimecres de Cendra, s'organitza a Barcelona un
seguici fúnebre i satíric d'enterrament del rei Carnestoltes i enterrament de
la sardina, que posa fi al període de disbauxa i marca el començament d'una
època de devoció religiosa, la quaresma. Aquest dia es fan nombrosos àpats
populars als barris i en espais emblemàtics de la ciutat i es convida tothom a
menjar sardines o arengades.
L'origen
de l'enterrament de la sardina prové de l'antiga tradició de sortir als afores
a berenar l'últim dia de carnaval i fer aquest ritual per tancar el període de
gresca. El fet d'enterrar la sardina també té certes connotacions carnals,
perquè era el darrer dia que es permetien pràctiques sexuals abans d'entrar en
l'abstinència religiosa.
[…]
Vegeu tota la informació a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Carnaval
…….
[…]
Gastronomía
Desde antiguo la gastronomía tradicional de los Països Catalans
ha estado marcada por las estaciones y las fiestas. Antes era costumbre criar a
un cerdo y hacer una matanza al año, o en algunas familias, dos, una de las dos
solía ser por carnaval y la otra en Navidad.
La sardina y el arenque son comidas estrechamente ligadas a la
celebración del carnaval. El último día de fiesta, Miércoles de Ceniza, se
organiza en Barcelona un séquito fúnebre y satírico de entierro del rey
Carnaval y entierro de la sardina, que pone fin al período de desenfreno y
marca el comienzo de una época de devoción religiosa, la cuaresma. Este día se
hacen numerosas comidas populares en los barrios y en espacios emblemáticos de
la ciudad y se invita a todos a comer sardinas o arenques.
El origen del entierro de la sardina proviene de la antigua
tradición de salir a las afueras a merendar el último día de carnaval y
realizar este ritual para cerrar el periodo de juerga. El hecho de enterrar la
sardina tiene también ciertas connotaciones carnales, porque era el último día
que se permitían prácticas sexuales antes de entrar en la abstinencia
religiosa.
……...
[…]
[..]
Gastronomy
Since ancient times,
the traditional gastronomy of the Catalan Countries has been marked by the
seasons and festivals. In the past, it was customary to raise a pig and
slaughter it once a year, or in some families, twice, one of the two used to be
for Carnival and the other for Christmas.
Sardines and herring
are foods closely linked to the celebration of Carnival. On the last day of the
festival, Ash Wednesday, a satirical funeral procession is organized in
Barcelona to bury King Carnestoltes and bury the sardine, which ends the period
of debauchery and marks the beginning of a period of religious devotion, Lent.
On this day, numerous popular meals are held in the neighborhoods and in
emblematic spaces of the city and everyone is invited to eat sardines or
herrings.
The origin of the
burial of the sardine comes from the ancient tradition of going out to have a
snack on the last day of Carnival and performing this ritual to close the
period of revelry. The act of burying the sardine also has certain carnal
connotations, because it was the last day that sexual practices were permitted
before entering religious abstinence.
[…]
(Traduccions fetes per Google)
20 de febrer del 2025
Torna el Viatger filatèlic (1/2025): Temps de Carnaval (I part)
El Carnaval. Origen.
El carnaval també està molt
relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de
Cendra, dia en què comença la quaresma. En la tradició cristiana, els quaranta
dies que dura la quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple,
no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es
trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà
fer.
Dos personatges han
representat històricament la lluita entre el que signifiquen el carnaval i la
quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador,
bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella quaresma, una
vella de set cames que dejuna i no menja carn (però sí, peix).
[…] Seguirà.
….
El Carnaval. Origen.
El carnaval está también muy
relacionado con la tradición cristiana. Se celebra unos días antes del
Miércoles de Ceniza, día en que comienza la cuaresma. En la tradición
cristiana, los cuarenta días que dura la cuaresma son un tiempo de sacrificio
en los que, por ejemplo, no se puede comer demasiado. Por eso, durante el
Carnaval hay más libertad y se rompen muchas reglas. Es necesario aprovechar
para hacer todo lo que después no se podrá hacer.
Dos personajes han
representado históricamente la lucha entre lo que significan el carnaval y la
cuaresma. Por un lado, el rey Carnaval, un personaje grueso, dragador, bebedor
y alocado. Por otro, su enemiga, la vieja cuaresma, una vieja de siete piernas
que ayuna y no come carne (pero sí, pescado).
[…] Seguirá.
Carnival. Origin.
Carnival is also closely related to Christian
tradition. It is celebrated a few days before Ash Wednesday, the day when Lent
begins. In Christian tradition, the forty days that Lent lasts are a time of
sacrifice in which, for example, you cannot eat much. For this reason, during
Carnival there is more freedom and many rules are broken. You must take
advantage of it to do everything that you cannot do later.
Two characters have historically represented the
struggle between what Carnival and Lent mean. On one side, King Carnestoltes, a
fat, dredging, drinking and crazy character. On the other, his enemy, the old
woman Lent, a seven-legged old woman who fasts and does not eat meat (but yes,
fish).
[…] To be continued.
11 de juny del 2023
21 de setembre del 2022
Nova campanya de difusió i promoció del col·leccionisme a Sant Feliu de Llobregat
Properamen, es presentarà a la seu social el cartell corresponent a la 17a Campanya (2022).
23 de setembre del 2020
El Cercle inicia la setzena Campanya de difusió del col·leccionisme a la ciutat
30 d’octubre del 2019
12 de setembre del 2018
Segona fase de la Campanya de difusió del col·leccionisme
25 de maig del 2018
Nova campanya de difusió del col·leccionisme a Sant Feliu de Llobregat
9 de juny del 2017
Comença la segona fase de la campanya de difusió del col·leccionisme
3 de març del 2017
El Cercle iniciarà en breu la seva 13a Campanya de difusió del col·leccionisme
13 de febrer del 2014
Cartells de les darreres Campanyes de difusió del col·leccionisme organitzades pel Cercle
Entrades populars
Etiquetes
I i II Trobades de plaques de cava
Anys 2003 i 2004
III i IV Trobades de plaques de cava
Anys 2005 i 2006
V i VI Trobades de plaques de cava
Anys 2007 i 2008



















































