Fem vacances, fem cultura (5/2025): Visitem la ciutat d'Istanbul

 

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric. Situada a les dues ribes de l'eestret del Bòsfor, a la confluència entre Europa i Àsia, és el principal port del país i inclou el port natural conegut com el Corn d'Or (Haliç en turc), travessat pel famós pont de Gàlata. La ciutat també és la capital administrativa de la província d'Istanbul. El 2022, la seva població era de 15.907.951 persones, cosa que en fa la ciutat més poblada d'Europa. Des de l'any 2004, els límits de la província i de la ciutat d'Istanbul són els mateixos.

 L'emperador romà Constantí el Gran va refundar la ciutat i la va anomenar Constantinoble en honor seu, a l'emplaçament de l'antiga colònia grega de Bizanci. Arran de la partició de l'Imperi Romà, en va esdevenir capital de la part oriental, coneguda com a Imperi Romà d'Orient. Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, va entrar a formar part de l'Imperi Otomà i de seguida en va esdevenir la capital. Les zones històriques d'Istanbul van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1985, pels seus importants monuments i restes històriques.

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Istanbul

Estambul (turco: İstanbul), conocida antiguamente como Ligos, Bizancio y Constantinopla, es la ciudad más grande de Turquía y su centro económico, cultural e histórico. Situada a ambas orillas del estrecho del Bósforo, en la confluencia entre Europa y Asia, es el principal puerto del país e incluye el puerto natural conocido como el Corn de Oro (Haliz en turco), atravesado por el famoso puente de Gálata. La ciudad también es la capital administrativa de la provincia de Estambul. En 2022, su población era de 15.907.951 personas, lo que la convierte en la ciudad más poblada de Europa. Desde el año 2004, los límites de la provincia y de la ciudad de Estambul son los mismos.

El emperador romano Constantino Magno refundó la ciudad y la llamó Constantinopla en su honor, en el emplazamiento de la antigua colonia griega de Bizancio. A raíz de la partición del Imperio Romano, se convirtió en capital de la parte oriental, conocida como Imperio Romano de Oriente. Tras la caída de Constantinopla en 1453, entró a formar parte del Imperio Otomano y enseguida se convirtió en la capital. Las zonas históricas de Estambul fueron declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 1985, por sus importantes monumentos y restos históricos.

Filatèlia temàtica: el col·leccionisme de minerals

 

El col·leccionisme de minerals consisteix en la recollida, la classificació d'identificació i la conservació, de forma sistemàtica d'exemplars de minerals. Es pot fer de manera pública, en museus, o de manera privada, en col·leccions particulars. tant les col·leccions públiques com les privades poden ser de caràcter generalista o estar especialitzades en els minerals d'un cert tipus o una procedència geogràfica determinada.

La reunió d'exemplars de minerals sense més interès que la seva observació ja s'ha documentat fins i tot en alguns jaciments arqueològics, però l'autèntic col·leccionisme apareix amb el desenvolupament de les ciències, al segle XVI. Un col·leccionista important i reconegut d'aquella època va ser Georgius Agricola, autor del llibre de mineria De Re Metallica i del llibre de mineralogia De Natura Fossilium. Un altre col·leccionista i científic important de l'època va ser Anselmus Boëtius de Boodt, també autor d'un altre llibre de mineralogia, Gemmarum et lapidum historia. Molts reis van ser també col·leccionistes, considerant els minerals, a més de pel seu interès científic, per la seva utilitat com a gemmes o com a medicaments

El coleccionismo de minerales consiste en la recogida, clasificación identificación y conservación, de forma sistemática de ejemplares de minerales. Puede realizarse de forma pública, en museos, o de forma privada, en colecciones particulares, tanto las colecciones públicas como las privadas pueden ser de carácter generalista o estar especializadas en los minerales de un cierto tipo o de una determinada procedencia geográfica.

 La reunión de ejemplares de minerales sin más interés que su observación, ya se ha documentado incluso en algunos yacimientos arqueológicos, pero el auténtico coleccionismo aparece con el desarrollo de las ciencias, en el siglo XVI.​ Un coleccionista importante y reconocido de esa época fue Georgius Agricola, autor del libro de minería De Re Metallica y del libro de mineralogía De Natura Fossilium. Otro coleccionista y científico importante de la época fue Anselmus Boëtius de Boodt, también autor de otro libro de mineralogía, Gemmarum et lapidum historia. Muchos reyes fueron también coleccionistas, considerando los minerales, además de por su interés científico, por su utilidad como gemas o como medicamentos.

 https://es.wikipedia.org/wiki/Coleccionismo_de_minerales

 

Filatèlia temàtica: conquilles del món

 

La malacologia (gr. Μαλακός, "tou" i -λογία, "tractat") és la branca de la zoologia invertebrada que tracta l'estudi dels mol·luscs,] el segon fílum més gran d'animals, en termes d'espècies descrites.

Una divisió de la malacologia, la conquiliologia, s'encarrega de l'estudi dels mol·luscs amb closca. Els camps d'investigació de la malacologia inclouen la taxonomia, l'ecologia, i l'evolució. Els coneixements de la malacologia es fan servir en aplicacions mèdiques, veterinàries i agràries, fent servir els mol·luscs com a mediadors de malalties, tals com l'esquistosomosi. En l'arqueologia, la malacologia es fa servir actualment per atendre l'evolució del clima, la biota de l'ària, i l'ús del lloc.

(https://ca.wikipedia.org/wiki/Malacologia)

 

La malacología (gr. Μαλακός, "blando" y -λογία, "tratado") es la rama de la zoología invertebrada que trata el estudio de los moluscos,] el segundo filo más grande de animales, en términos de especies descritas.

Una división de la malacología, la conquiliología, se encarga del estudio de los moluscos con caparazón. Los campos de investigación de la malacología incluyen la taxonomía, la ecología y la evolución. Los conocimientos de la malacología se utilizan en aplicaciones médicas, veterinarias y agrarias, utilizando los moluscos como mediadores de enfermedades, tales como la esquistosomosis. En la arqueología, la malacología se utiliza actualmente para atender la evolución del clima, la biota del aria, y el uso del sitio.

Fem vacances, fem cultura (4/2025): De turisme per Tunísia

 

Mesquita de Kairuan, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO

Tunísia, oficialment República Tunisiana, és un país sobirà situat al nord d'Àfrica, més concretament a la costa mediterrània. La seva forma de govern és la república semipresidencialista. El seu territori està organitzat en 24 governacions o wilayat. La capital és Tunísia, la ciutat més poblada, que dóna el nom al país.

Tabarka, important ciutat turística costera

És el país més petit del Magrib, ubicat entre els contraforts orientals de la serralada muntanyosa de l'Atlas i el mar Mediterrani. La superfície de Tunísia és de 163 610 km², amb una població estimada a 11,8 milions d'habitants. Aproximadament el 40% d'aquest país està compost pel desert del Sàhara, mentre que la resta és sòl fèrtil i adequat per a l'agricultura; a més, té 1148 km de costa. Limita amb Algèria a l'oest, Líbia al sud-est i amb el Mar Mediterrani a l'est i al nord.

 

Tunísia té importants mosaics de l'època romana
 

Túnez, oficialmente República Tunecina, es un país soberano situado en el norte de África, más concretamente en la costa mediterránea. Su forma de gobierno es la república semipresidencialista. Su territorio está organizado en 24 gobernaciones o wilayat. La capital es Túnez, la ciudad más poblada, que le da el nombre al país.

Ghar El Melh

Es el país más pequeño del Magreb, ubicado entre las estribaciones orientales de la cordillera montañosa del Atlas y el mar Mediterráneo. La superficie de Túnez es de 163 610 km²,​ con una población estimada en 11,8 millones de habitantes. Aproximadamente el 40 % de este país está compuesto por el desierto del Sahara, mientras que el resto es suelo fértil y adecuado para la agricultura; además, tiene 1148 km de costa.​ Limita con Argelia al oeste, Libia al sureste y con el Mar Mediterráneo al este y al norte.

Amfiteatre romà a El Djem

Ciutat de Mahdia

Mausoleu Hamouda Pacha al Mouradi

Le Ribat i Monastir

Danses tradicionals

Música (llaüt)