Batalla de Molins de Rei, segons el pintor provençal Joseph Falugier****
BICENTENARI DE LA BATALLA DE MOLINS DE REI (1808-2008)
21-12-1808. Batalla de Molins de Rei. Al dia següent de la batalla de Llinàs (16 desembre) Saint-Cyr va establir el seu quarter general a Sant Andreu de Palomar, i el 20, descansades ja les tropes, es va avançar amb elles (les divisions Pino, Souham i Chabot, del seu cos, el VII, i la divisió Chabran, de la guarnició de Barcelona: en tot uns 20.000 infants i 1.500 cavalls) al marge del Llobregat , desitjós de combatre de nou als espanyols, recolzant la dreta a Molins de Rei, el centre, amb quarter general, a Sant Feliu, i l’esquerra a Cornellà.
Els espanyols, que no van poder reunir a més de 10.000 infants i 900 cavalls per a oposar el doble nombre d’enemics, manats per un general de la talla de Saint-Cyr, s’havien establert a la dreta del Llobregat en posicions fortificades des de Pallejà, en la qual recolzaven la seva esquerra manada pel mariscal de camp Pedro Cuadrado, per cobrir el gual de l’esmentat nom i el pas per Molins de Rei, per on s’esperava el principal atac, a l’alçada de Sant Vicenç dels Horts, oposades als guals de Sant Joan Despí i Sant Feliu, en les que es recolzava la dreta, a les ordres del brigada Gaspar Gómez de la Serna, ocupant a més, com a punts avançats a dreta i esquerra les alçades de Santa Coloma de Cervelló i del Papiol.
Teodor Reding i el comte de Caldagués es van mantenir a prop de Molins de Rei en els reductes que defenent el pont s’havien aixecat a un i l’altre costat de la carretera de València. Vives es trobava a Vilafranca, dedicat, amb la Junta de Catalunya, a organitzar la defensa del Principat.
Abans de l’albada del dia 21, la divisió Pino creuava el riu pel gual de Sant Feliu i la de Souham ho feia pel de Sant Joan Despí amb l’intent de rodejar la dreta espanyola la primera i atacar el centre de la línia la segona, mentre la de Chabran tenia en escac l’esquerra de Molins de Rei. L’acció de les diverses columnes d’atac fou tan ràpida, enèrgica i simultània, que després d’una dèbil resistència la nostra dreta fou llançada a l’esquena del centre, i atropellades de seguida una i l’altra sobre l’esquerra, on per fortuna Chabran no va escometre el pas del pont en el moment oportú, com tenia previst, per convertir la derrota dels espanyols en un desastre complet; així és que aquests es van poder posar fora de perill, encara que en la major dispersió, fugint en distintes direccions, amb la qual cosa, malgrat ser perseguits vivament per espai de quinze hores, el nombre de presoners no va passar de 1.000 i d’alguns centenars els morts i ferits [1]
21-12-1808. Batalla de Molins de Rei. Al dia següent de la batalla de Llinàs (16 desembre) Saint-Cyr va establir el seu quarter general a Sant Andreu de Palomar, i el 20, descansades ja les tropes, es va avançar amb elles (les divisions Pino, Souham i Chabot, del seu cos, el VII, i la divisió Chabran, de la guarnició de Barcelona: en tot uns 20.000 infants i 1.500 cavalls) al marge del Llobregat , desitjós de combatre de nou als espanyols, recolzant la dreta a Molins de Rei, el centre, amb quarter general, a Sant Feliu, i l’esquerra a Cornellà.
Els espanyols, que no van poder reunir a més de 10.000 infants i 900 cavalls per a oposar el doble nombre d’enemics, manats per un general de la talla de Saint-Cyr, s’havien establert a la dreta del Llobregat en posicions fortificades des de Pallejà, en la qual recolzaven la seva esquerra manada pel mariscal de camp Pedro Cuadrado, per cobrir el gual de l’esmentat nom i el pas per Molins de Rei, per on s’esperava el principal atac, a l’alçada de Sant Vicenç dels Horts, oposades als guals de Sant Joan Despí i Sant Feliu, en les que es recolzava la dreta, a les ordres del brigada Gaspar Gómez de la Serna, ocupant a més, com a punts avançats a dreta i esquerra les alçades de Santa Coloma de Cervelló i del Papiol.
Teodor Reding i el comte de Caldagués es van mantenir a prop de Molins de Rei en els reductes que defenent el pont s’havien aixecat a un i l’altre costat de la carretera de València. Vives es trobava a Vilafranca, dedicat, amb la Junta de Catalunya, a organitzar la defensa del Principat.
Abans de l’albada del dia 21, la divisió Pino creuava el riu pel gual de Sant Feliu i la de Souham ho feia pel de Sant Joan Despí amb l’intent de rodejar la dreta espanyola la primera i atacar el centre de la línia la segona, mentre la de Chabran tenia en escac l’esquerra de Molins de Rei. L’acció de les diverses columnes d’atac fou tan ràpida, enèrgica i simultània, que després d’una dèbil resistència la nostra dreta fou llançada a l’esquena del centre, i atropellades de seguida una i l’altra sobre l’esquerra, on per fortuna Chabran no va escometre el pas del pont en el moment oportú, com tenia previst, per convertir la derrota dels espanyols en un desastre complet; així és que aquests es van poder posar fora de perill, encara que en la major dispersió, fugint en distintes direccions, amb la qual cosa, malgrat ser perseguits vivament per espai de quinze hores, el nombre de presoners no va passar de 1.000 i d’alguns centenars els morts i ferits [1]
Vives es va presentar al camp de batalla a les deu del matí, a temps de presenciar encara la derrota i dissolució completa del que quedava del seu exèrcit, i clamant l’opinió pública en contra d’ell, fou amenaçat de mort a Tarragona, havent de resignar el comandament en el general Reding, que poc després era batut també a Valls (25 febrer 1809).
Els francesos es van estendre des de Molins de Rei per quasi tot el Principat, arribant per la part de Tarragona fins al Vendrell, on es va establir Souham. Chabran va seguir pel camí de Lleida fins a Martorell i Esparreguera, en front al Bruc, de tan ominós record per a ell; Chabot es va estendre per Sant Sadurní fins a Igualada, i Pino es va situar, amb el quarter general de Saint-Cyr, a Vilafranca, enviant destacaments de les seves tropes a Sitges, Vilanova i la Geltrú i demés pobles pròxims a la costa. [2]
*****************
[1] El brigadier Gaspar Gómez de la Serna fou aconseguit i sabrejat a prop de Vilafranca, morint a Tarragona a conseqüència de les ferides. Entre els presoners podem comptar al comte de Caldagues i als coronels Silva, Bidet, O’Donovan i Desvalls. Es va perdre tota l’artilleria, una bandera i abundosos magatzems que hi havia al Llobregat, Vilafranca del Penedès i Vilanova de Sitges.
[1] El brigadier Gaspar Gómez de la Serna fou aconseguit i sabrejat a prop de Vilafranca, morint a Tarragona a conseqüència de les ferides. Entre els presoners podem comptar al comte de Caldagues i als coronels Silva, Bidet, O’Donovan i Desvalls. Es va perdre tota l’artilleria, una bandera i abundosos magatzems que hi havia al Llobregat, Vilafranca del Penedès i Vilanova de Sitges.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada