Col·laboradors directes: Ajuntament (Informació); Casal de Cultura Can Ricart; (aquí s’hi van portar fullets informatius i fulls d’ingrés); Can Maginàs, Centre Cívic Roses, Palau Falguera, Biblioteca Montserrat Roig, Correus, oficina principal, Ateneu, Llibreria parereria JOSSA, Granja cafeteria El raconet (aquí s’hi van portar: cartell+fullets+full ingrés); Bar La Churreria, Assessoria Baix (només cartell).
Els cartells es van penjar, principalment, a les cartelleres municipals. El nombre final va ser de 225; els fullets informatius, a banda dels lloc indicats, es van repartir per tots els barris de Sant Feliu, arribant a la quantitat final de 800; quant al nombre final de fulls d’ingrés va arribar als 400.
Mitjans de comunicació: El Cercle va fer difusió de la 5a Campanya a tots els seus espais web i a la seva circular social La Veu del Col·leccionista del mes de març (núm. 29). També ho va fer saber a les entitats de Sant Feliu per mitjà del seu correu electrònic. Cap mitjà de comunicació de la nostra ciutat se n’ha fet ressò (ni portals d’Internet: municipal i santfeliu.net; ni la premsa escrita, ni tan sols l’emissora local, -que gairebé sempre havia col·laborat en la difusió de les activitats del Cercle-).
La ciutadania que col·lecciona no respon: Sembla ser que malgrat la difusió que hem fet nosaltres sols, els nostres ciutadans i ciutadanes s’han assabentat que encara hi som (alguns ens han dit que hem “invadit” Sant Feliu); pensem que hi ha a la nostra ciutat un excés d’individualisme pel que fa al col·leccionisme; la gent (el col·leccionista) va molt per lliure, no vol compromisos, lligams o obligacions ni responsabilitats associatives, ni molt menys fer front a la “super-quota” que paguem des de fa set anys (puja 15 €, ufff!!).
Com dirien els més joves: la gent va al seu rotllo, compren els seus segells, monedes o el que els dóna la gana, s’ho guarden, i.... llestos.! Ja ho saben tot, no cal que ho comparteixin amb ningú més! Creiem que aquesta mena de gent, d’entrada, no són molt sociables, perquè a les reunions socials tothom pot dir la seva, aportar les seves idees, ensenyar el seu material o canviar-lo amb un altre company; també es preparen les exposicions, i curiosament, ens ho passem molt bé. És que els col·leccionistes procedim d’una altra galàxia? Qui ho sap!
Els cartells es van penjar, principalment, a les cartelleres municipals. El nombre final va ser de 225; els fullets informatius, a banda dels lloc indicats, es van repartir per tots els barris de Sant Feliu, arribant a la quantitat final de 800; quant al nombre final de fulls d’ingrés va arribar als 400.
Mitjans de comunicació: El Cercle va fer difusió de la 5a Campanya a tots els seus espais web i a la seva circular social La Veu del Col·leccionista del mes de març (núm. 29). També ho va fer saber a les entitats de Sant Feliu per mitjà del seu correu electrònic. Cap mitjà de comunicació de la nostra ciutat se n’ha fet ressò (ni portals d’Internet: municipal i santfeliu.net; ni la premsa escrita, ni tan sols l’emissora local, -que gairebé sempre havia col·laborat en la difusió de les activitats del Cercle-).
La ciutadania que col·lecciona no respon: Sembla ser que malgrat la difusió que hem fet nosaltres sols, els nostres ciutadans i ciutadanes s’han assabentat que encara hi som (alguns ens han dit que hem “invadit” Sant Feliu); pensem que hi ha a la nostra ciutat un excés d’individualisme pel que fa al col·leccionisme; la gent (el col·leccionista) va molt per lliure, no vol compromisos, lligams o obligacions ni responsabilitats associatives, ni molt menys fer front a la “super-quota” que paguem des de fa set anys (puja 15 €, ufff!!).
Com dirien els més joves: la gent va al seu rotllo, compren els seus segells, monedes o el que els dóna la gana, s’ho guarden, i.... llestos.! Ja ho saben tot, no cal que ho comparteixin amb ningú més! Creiem que aquesta mena de gent, d’entrada, no són molt sociables, perquè a les reunions socials tothom pot dir la seva, aportar les seves idees, ensenyar el seu material o canviar-lo amb un altre company; també es preparen les exposicions, i curiosament, ens ho passem molt bé. És que els col·leccionistes procedim d’una altra galàxia? Qui ho sap!
PS. La filatèlia i la numismàtica són ciències auxiliars de la Història, arribant a estudiar-se, àdhuc, a les universitats com a cursos complementaris amb validesa acadèmica
************
Colaboradores directos: Ayuntamiento (Información); Casal de Cultura Can Ricart; (aquí se llevaron folletos informativos y hojitas de ingreso); Can Maginàs, Centre Cívic Roses, Palau Falguera, Biblioteca Montserrat Roig, Correos, oficina principal, Ateneu, Libreria papeleria JOSSA, Granja cafeteria El raconet (aquí se llevaron: cartel+folletos+hojita de ingreso); Bar La Churreria, Assessoria Baix (sólo cartel).
Los carteles se engancharon, principalmente, en las carteleras municipales. El número final fue de 225; los folletos informativos, a parte de los lugares indicados, se repartieron por todos los barrios de Sant Feliu, llegando a la cantidad final de 800; en cuanto al número final de hojitas de ingreso, alcanzaron los 400 exemplares.
Medios de comunicación: El Cercle hizo difusión de la 5a Campaña en todos sus espacios web y en su circular social La Veu del Col·leccionista del mes de marzo (núm. 29). También lo hizo saber a las entidades de Sant Feliu por medio de su correo electrónico. Ningún medio de comunicación de nuestra ciudad ha hecho caso de nuestra Campaña (ni portales de Internet: municipal y santfeliu.net; ni la prensa escrita, ni tan siquiera la emisora local, -que casi siempre habia colaborado en la difusión de las actividades del Cercle-).
Los ciudadanos que coleccionan no responden: Parece ser que a pesar de la difusión que hemos hecho nosotros solos, nuestros ciudadanos y ciudadanas se han enterado que aún existimos (puesto que incluso alguien se ha atrevido a decir que “hemos invadido” Sant Feliu con nuestros carteles); pensamos que hay en nuestra ciudad un exceso de individualismo por lo que respecta al coleccionismo; la gente (el coleccionista) va mucho por libre, no quiere compromisos, ataduras u obligaciones, ni responsabilidades asociativas, ni mucho menos hacer frente a la “super-cuota” que pagamos desde hace 7 años (asciende a 15 €, ufff!!).
Como dirian los más jovenes: la gente va a su rollo, compran sus sellitos, monedas o lo que les da la gana, se lo guardan, y.... listos! Ja lo saben todo, no hace falta que lo compartan con nadie más! Creemos que esta clase de gente, de entrada, no son muy sociables, porqué en las reuniones sociales todos hacen su aportación, dan algunas ideas, enseñan su material o lo cambian con otro compañero; se preparan las exposiciones, y curiosamente nos lo pasamos muy bién. ¿Es que los coleccionistas procedemos de otra galaxia? Quien sabe.
PS. La filatelia y la numismática son ciencias auxiliares de la Historia, llegando a estudiarse, incluso, en las universidades como cursos complementarios con validez académica.
Los carteles se engancharon, principalmente, en las carteleras municipales. El número final fue de 225; los folletos informativos, a parte de los lugares indicados, se repartieron por todos los barrios de Sant Feliu, llegando a la cantidad final de 800; en cuanto al número final de hojitas de ingreso, alcanzaron los 400 exemplares.
Medios de comunicación: El Cercle hizo difusión de la 5a Campaña en todos sus espacios web y en su circular social La Veu del Col·leccionista del mes de marzo (núm. 29). También lo hizo saber a las entidades de Sant Feliu por medio de su correo electrónico. Ningún medio de comunicación de nuestra ciudad ha hecho caso de nuestra Campaña (ni portales de Internet: municipal y santfeliu.net; ni la prensa escrita, ni tan siquiera la emisora local, -que casi siempre habia colaborado en la difusión de las actividades del Cercle-).
Los ciudadanos que coleccionan no responden: Parece ser que a pesar de la difusión que hemos hecho nosotros solos, nuestros ciudadanos y ciudadanas se han enterado que aún existimos (puesto que incluso alguien se ha atrevido a decir que “hemos invadido” Sant Feliu con nuestros carteles); pensamos que hay en nuestra ciudad un exceso de individualismo por lo que respecta al coleccionismo; la gente (el coleccionista) va mucho por libre, no quiere compromisos, ataduras u obligaciones, ni responsabilidades asociativas, ni mucho menos hacer frente a la “super-cuota” que pagamos desde hace 7 años (asciende a 15 €, ufff!!).
Como dirian los más jovenes: la gente va a su rollo, compran sus sellitos, monedas o lo que les da la gana, se lo guardan, y.... listos! Ja lo saben todo, no hace falta que lo compartan con nadie más! Creemos que esta clase de gente, de entrada, no son muy sociables, porqué en las reuniones sociales todos hacen su aportación, dan algunas ideas, enseñan su material o lo cambian con otro compañero; se preparan las exposiciones, y curiosamente nos lo pasamos muy bién. ¿Es que los coleccionistas procedemos de otra galaxia? Quien sabe.
PS. La filatelia y la numismática son ciencias auxiliares de la Historia, llegando a estudiarse, incluso, en las universidades como cursos complementarios con validez académica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada