Nou rètol informació any 2026

Nou rètol informació any 2026

28 de febrer del 2025

El Viatger filatèlic (2/2025): Temps de Carnaval (II part)

[…]

Gastronomia

Des d'antic la gastronomia tradicional dels Països Catalans ha estat marcada per les estacions i les festes. Abans era costum criar un porc i fer una matança a l'any, o en algunes famílies, dues, una de les dues solia ser per carnaval i l'altra per Nadal.

La sardina i l'arengada són menges estretament lligades a la celebració del carnaval. L'últim dia de festa, Dimecres de Cendra, s'organitza a Barcelona un seguici fúnebre i satíric d'enterrament del rei Carnestoltes i enterrament de la sardina, que posa fi al període de disbauxa i marca el començament d'una època de devoció religiosa, la quaresma. Aquest dia es fan nombrosos àpats populars als barris i en espais emblemàtics de la ciutat i es convida tothom a menjar sardines o arengades.

L'origen de l'enterrament de la sardina prové de l'antiga tradició de sortir als afores a berenar l'últim dia de carnaval i fer aquest ritual per tancar el període de gresca. El fet d'enterrar la sardina també té certes connotacions carnals, perquè era el darrer dia que es permetien pràctiques sexuals abans d'entrar en l'abstinència religiosa.

[…]

Vegeu tota la informació a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Carnaval




…….

[…]

Gastronomía

Desde antiguo la gastronomía tradicional de los Països Catalans ha estado marcada por las estaciones y las fiestas. Antes era costumbre criar a un cerdo y hacer una matanza al año, o en algunas familias, dos, una de las dos solía ser por carnaval y la otra en Navidad.

La sardina y el arenque son comidas estrechamente ligadas a la celebración del carnaval. El último día de fiesta, Miércoles de Ceniza, se organiza en Barcelona un séquito fúnebre y satírico de entierro del rey Carnaval y entierro de la sardina, que pone fin al período de desenfreno y marca el comienzo de una época de devoción religiosa, la cuaresma. Este día se hacen numerosas comidas populares en los barrios y en espacios emblemáticos de la ciudad y se invita a todos a comer sardinas o arenques.

El origen del entierro de la sardina proviene de la antigua tradición de salir a las afueras a merendar el último día de carnaval y realizar este ritual para cerrar el periodo de juerga. El hecho de enterrar la sardina tiene también ciertas connotaciones carnales, porque era el último día que se permitían prácticas sexuales antes de entrar en la abstinencia religiosa.

……...





[…]

...............

[..]

Gastronomy

Since ancient times, the traditional gastronomy of the Catalan Countries has been marked by the seasons and festivals. In the past, it was customary to raise a pig and slaughter it once a year, or in some families, twice, one of the two used to be for Carnival and the other for Christmas.

Sardines and herring are foods closely linked to the celebration of Carnival. On the last day of the festival, Ash Wednesday, a satirical funeral procession is organized in Barcelona to bury King Carnestoltes and bury the sardine, which ends the period of debauchery and marks the beginning of a period of religious devotion, Lent. On this day, numerous popular meals are held in the neighborhoods and in emblematic spaces of the city and everyone is invited to eat sardines or herrings.

The origin of the burial of the sardine comes from the ancient tradition of going out to have a snack on the last day of Carnival and performing this ritual to close the period of revelry. The act of burying the sardine also has certain carnal connotations, because it was the last day that sexual practices were permitted before entering religious abstinence.

[…]

(Traduccions fetes per Google)





20 de febrer del 2025

Torna el Viatger filatèlic (1/2025): Temps de Carnaval (I part)

 El Carnaval. Origen.

El carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la quaresma. En la tradició cristiana, els quaranta dies que dura la quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el carnaval i la quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella quaresma, una vella de set cames que dejuna i no menja carn (però sí, peix).

[…] Seguirà.

….





El Carnaval. Origen.

El carnaval está también muy relacionado con la tradición cristiana. Se celebra unos días antes del Miércoles de Ceniza, día en que comienza la cuaresma. En la tradición cristiana, los cuarenta días que dura la cuaresma son un tiempo de sacrificio en los que, por ejemplo, no se puede comer demasiado. Por eso, durante el Carnaval hay más libertad y se rompen muchas reglas. Es necesario aprovechar para hacer todo lo que después no se podrá hacer.

Dos personajes han representado históricamente la lucha entre lo que significan el carnaval y la cuaresma. Por un lado, el rey Carnaval, un personaje grueso, dragador, bebedor y alocado. Por otro, su enemiga, la vieja cuaresma, una vieja de siete piernas que ayuna y no come carne (pero sí, pescado).

[…] Seguirá.




Carnival. Origin.

Carnival is also closely related to Christian tradition. It is celebrated a few days before Ash Wednesday, the day when Lent begins. In Christian tradition, the forty days that Lent lasts are a time of sacrifice in which, for example, you cannot eat much. For this reason, during Carnival there is more freedom and many rules are broken. You must take advantage of it to do everything that you cannot do later.

Two characters have historically represented the struggle between what Carnival and Lent mean. On one side, King Carnestoltes, a fat, dredging, drinking and crazy character. On the other, his enemy, the old woman Lent, a seven-legged old woman who fasts and does not eat meat (but yes, fish).

[…] To be continued.




11 de febrer del 2025

Membres directius del Cercle expliquen el projecte d'activitats 2025 a Ràdio Sant Feliu


 Avui Pepi Moya i Pere Martí, directius del Cercle Català de Col·leccionisme han anat a Ràdio Sant Feliu per parlar del projecte d'activitats d'aquesta entitat per a l'any 2025. Han estat entrevistats per la periodista Conchi Estévez que ens ha facilitat el podcast de l'entrevista. Us l'oferim a continuació, per si no l'heu pogut escoltar a les les Notícies de RSF. Gràcies companys de Ràdio Sant Feliu i feliç aniversari.

Ja està disponible el darrer full dels segells personalitzats de Sant Feliu de Llobregat

Per fi ja tenim a disposició de socis i de públic en general, el que serà el darrer full de l'àlbum dels segells personalitzats de Sant Feliu de Llobregat (el full núm. 12). 
Els socis i socis del Cercle el tindran a un preu especial. Els demés consultar-ho al mail del Cercle (cerclecatcol@yahoo.es). 

Etiquetes

La Veu 74-75

La Veu 74-75
(gener-juliol 2022)

La Veu 76

La Veu 76
(desembre 2022)

La Veu 77-78

La Veu 77-78
(febrer/maig 2023)

La Veu 79

La Veu 79
(desembre 2023)

La Veu 80

La Veu 80
(juny 2024)

La Veu 81

La Veu 81
(desembre 2024)

La Veu 82

La Veu 82
(juliol 2025)

La Veu 83

La Veu 83
(Desembre 2025)