Nou rètol informació any 2026

Nou rètol informació any 2026

28 de desembre del 2023

Centenari de la mort de Gustave Eiffel (1923-2023)






 Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832 - París, 27 de desembre de 1923) va ser enginyer, especialista en estructures metàl·liques.

El cognom Eiffel va ser adoptat per un dels seus avantpassats a principis del segle xviii, pres del seu lloc de naixença, la ciutat de Marmagen, en la regió d'Eifel (Alemanya), ja que en francès no es podia pronunciar el seu nom, Bönickhausen.

Va estudiar en l'École centrale des arts et manufactures de París, en la que es va graduar com enginyer en el 1855. Poc després va començar a treballar a una empresa d'equips per ferrocarrils.

Trobareu més informació a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Gustave_Eiffel

24 de desembre del 2023

800 anys del naixement del pessebre: una tradició que defineix el patrimoni cultural català

 



800 anys del naixement del pessebre: una tradició que defineix el patrimoni cultural català.

..…[Una de les coves de la petita població italiana de Greccio, situada a la província de Rieti, és l’escenari on Sant Francesc d’Assís va plasmar la primera representació del naixement de Jesús, la nit de Nadal de 1223. Aquesta fita és la que marca la creació del pessebre. La tradició ha perdurat en el temps i ha arrelat a diferents zones d’arreu del món, sent Catalunya un dels territoris on ha desenvolupat una significació important.]…..

Més informació: https://xarxanet.org/cultural/noticies/800-anys-del-naixement-del-pessebre-una-tradicio-que-defineix-el-patrimoni



27 de novembre del 2023

El viatger filatèlic (9): Les cascades de l'Iguaçú





Les cascades de l'Iguaçú (en guaraní Chororo Yguasu, en portuguès Cataratas do Iguaçu, en castellà Cataratas del Iguazú) són un conjunt de vora 275 salts d'aigua al riu Iguaçú, afluent del Paranà. Formen part de les set meravelles naturals del món.

 El tram final del riu Iguaçú, des de la desembocadura del Santo Antônio / San Antonio, conforma la frontera argentino-brasilera, de forma que les cascades també són compartides per ambdós països. A l'Argentina (província de Misiones), es troben el 80% dels salts, mentre que el Brasil (estat de Paranà) compta amb el 20% restant. Les ciutats més properes són Puerto Iguazú (Argentina) i Foz do Iguaçu (Brasil), a més de Presidente Franco i Ciudad del Este (departament d'Alto Paranà, Paraguai), situades a la riba occidental del riu Paranà.

 Les cascades formen part de dos parcs nacionals (l'argentí, anomenat Parque Nacional Iguazú, creat el 1934, i el brasiler, el Parque Nacional do Iguaçú, creat el 1939) que ocupen unes 250.000 ha de selva subtropical, establerts amb l'objectiu d'administrar i protegir el cabal d'aigua de les cascades i el conjunt mediambiental del seu entorn. Tots dos parcs van ser declarats Patrimoni de la Humanitat: primer l'argentí, el 1984 i després el brasiler, el 1986.

(Font: Wiquipèdia).






«Cataratas» o «Iguazú», son un conjunto de cataratas que se localizan en el río Iguazú, en el límite entre la provincia argentina de Misiones, el estado brasileño de Paraná. Están totalmente insertadas en áreas protegidas; el sector de la Argentina se encuentra dentro del parque nacional Iguazú, mientras que el de Brasil se encuentra en el Parque nacional del Iguazú (Parque Nacional do Iguaçu), en el Estado de Paraná. Se encuentran próximas a la frontera entre Paraguay y Argentina, a sólo 13,8 km en línea recta. Fueron elegidas como una de las «Siete maravillas naturales del mundo».

 Están formadas por 275 saltos; el 80 % de ellos se ubican del lado argentino. Un espectáculo aparte es su salto de mayor caudal y, con 80 m, también el más alto, la Garganta del Diablo, el cual se puede disfrutar en toda su majestuosidad desde solo 50 m, recorriendo las pasarelas que parten desde Puerto Canoas, al que se llega utilizando el servicio de trenes ecológicos. Por este salto pasa la frontera entre ambos países. Se pueden a características de la zona: “Una exuberante y casi tropical vegetación, la frondosidad de los grandes helechos, las cañas de los bambúes, los graciosos troncos de las palmeras y miles de especies de árboles, con sus copas inclinándose sobre el abismo adornado con musgos, begonias rojas, orquídeas de oro, bromelias brillantes y bejucos con flores trompetas (Fuente: Wikipedia),






25 de novembre del 2023

El viatger filatèlic (8): De visita per Praga (República Txeca)




Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca. Situada a la vora del riu Moldava (Vltava), a la regió de Bohèmia Central, té 1,36 milions d'habitants. Se la coneix com la ciutat de les cent torres, o la ciutat daurada, la mare de totes les ciutats i el cor d'Europa, i des de 1992 el centre històric és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO..





Praga (en checo: Praha) es la capital de la República Checa y de la región de Bohemia. Situada a orillas del río Moldava, tiene aproximadamente 1,36 millones de habitantes, lo que la convierte en la ciudad más poblada del país y la séptima de Europa Central. El área metropolitana de Praga cuenta con una población de 2,7 millones de habitantes.3​ Su belleza y patrimonio histórico la convierten en una de las veinte ciudades más visitadas del mundo.



22 de novembre del 2023

Dia de Santa Cecília, Patrona de la Música i dels Músics



Dia de Santa Cecília, Patrona de la Música i dels Músics

Avui, 22 de novembre, celebrem el dia de Santa Cecília, Patrona de la Música i dels Músics des del 1584. Santa Cecília va ser una noble romana del segle III que va morir màrtir durant la persecució a la primitiva Església Cristiana. El seu nomenament com a patrona de la música es va deure probablement a un error en la traducció de les "Actes de Santa Cecília", en què es relaten la seva vida i el seu martiri; la paraula organis, que significa manxa, va ser traduïda com a òrgan, l'instrument musical. A Iconografia els seus atributs són l'òrgan, el llaüt i les roses. Santa Cecília dóna també nom a un moviment musical del S. XIX anomenat Cecilianisme; un moviment que va tenir el propòsit de restaurar el cant gregorià i la polifonia clàssica del s. XVI. (Info: Google).





 Dia de Santa Cecília, Patrona de la Música i dels Músics

Avui, 22 de novembre, celebrem el dia de Santa Cecília, Patrona de la Música i dels Músics des del 1584. Santa Cecília va ser una noble romana del segle III que va morir màrtir durant la persecució a la primitiva Església Cristiana. El seu nomenament com a patrona de la música es va deure probablement a un error en la traducció de les "Actes de Santa Cecília", en què es relaten la seva vida i el seu martiri; la paraula organis, que significa manxa, va ser traduïda com a òrgan, l'instrument musical. A Iconografia els seus atributs són l'òrgan, el llaüt i les roses. Santa Cecília dóna també nom a un moviment musical del S. XIX anomenat Cecilianisme; un moviment que va tenir el propòsit de restaurar el cant gregorià i la polifonia clàssica del s. XVI. (Info: Google).

21 de novembre del 2023

El viatger filatèlic (7): El Taj Mahal

 El Taj Mahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna. El va fer construir l'emperador mogol Xa Jahan en honor de la seva difunta esposa, l'emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com a Mumtaz Mahal (l'escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu catorzè fill. És considerat el més bell exemple d'arquitectura mogola, que sol combinar elements d'estil islàmic, persa, indi i turc. Se n'ha destacat especialment el caràcter romàntic de l'edifici.

Va ser erigit entre el 1631 i el 1654 i es calcula que van caldre uns 20.000 homes per construir-lo. Tot i que la part més coneguda del Taj Mahal és el mausoleu cobert per una cúpula de marbre blanc, de fet es tracta d'un conjunt d'edificis integrats. El 7 de juliol del 2007, el Taj Mahal va ser reconegut com una de les set noves meravelles del món, una iniciativa privada sense el suport de la UNESCO. (Font: Vikipèdia).








El Taj Mahal es un gran mausoleo en la ciudad de Agra en la India, a orillas del río Yamuna. Lo hizo construir el emperador mogol Sha Jahan en honor de su difunta esposa, la emperatriz Arjumand Banu Begum, más conocida como Mumtaz Mahal (la elegida del palacio), la cual murió al dar a luz a su decimocuarto hijo. Es considerado el más bello ejemplo de arquitectura mogola, que suele combinar elementos de estilo islámico, persa, indio y turco. Se ha destacado especialmente el carácter romántico del edificio.

Fue erigido entre 1631 y 1654 y se calcula que se necesitaron unos 20.000 hombres para construirlo. Aunque la parte más conocida del Taj Mahal es el mausoleo cubierto por una cúpula de mármol blanco, se trata de un conjunto de edificios integrados. El 7 de julio de 2007, el Taj Mahal fue reconocido como una de las siete nuevas maravillas del mundo, iniciativa privada sin el apoyo de la UNESCO. (Fuente: Wikipedia).

20 de novembre del 2023

El viatger filatèlic (6): Coneguem Perpinyà




Perpinyà; en francès, Perpignan és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord. Històricament es pot considerar que és la capital del comtat del Rosselló, del regne de Mallorca i de la comarca del Rosselló.

La població, el 2013, era de 120.959 habitants. La mancomunitat de municipis de Perpinyà Mediterrani tenía una població total de més de 310.000 habitants (2011).

L'eslògan de la ciutat fins al 2021 fou Perpignan la Catalane/Perpinyà la Catalana, posteriorment subsituït per "Perpignan la Rayonnante" (la radiant). L'any 2008 la ciutat va ésser distingida com a Capital de la Cultura Catalana.

L'11 de juny del 2010 el ple municipal aprovà, per unanimitat, la Carta municipal per a la llengua catalana, que estableix el català com a llengua oficial de Perpinyà, juntament amb el francès. (Viquipèdia).






Perpiñán; en francés, Perpignan es la ciudad capital del Rosellón y de la Cataluña del Norte. Históricamente se puede considerar que es la capital del condado del Rosellón, del reino de Mallorca y de la comarca del Rosellón.

La población en 2013 era de 120.959 habitantes. La mancomunidad de municipios de Perpiñán Mediterráneo tenía una población total de más de 310.000 habitantes (2011).

El eslogan de la ciudad hasta el 2021 fue Perpignan la Catalane/Perpiñán la Catalana, posteriormente sustituido por "Perpignan la Rayonnante" (la radiante). En 2008 la ciudad fue distinguida como Capital de la Cultura Catalana.

El 11 de junio de 2010 el pleno municipal aprobó, por unanimidad, la Carta municipal para la lengua catalana, que establece el catalán como lengua oficial de Perpiñán, junto al francés. (Wikipedia)

Etiquetes

La Veu 74-75

La Veu 74-75
(gener-juliol 2022)

La Veu 76

La Veu 76
(desembre 2022)

La Veu 77-78

La Veu 77-78
(febrer/maig 2023)

La Veu 79

La Veu 79
(desembre 2023)

La Veu 80

La Veu 80
(juny 2024)

La Veu 81

La Veu 81
(desembre 2024)

La Veu 82

La Veu 82
(juliol 2025)

La Veu 83

La Veu 83
(Desembre 2025)