Entitat cultural fundada a Sant Feliu de Llobregat el 2/02/1999. Reunions tots els dimecres (no festius) de 18 a 20 h, a la seu social: C/ Vidal i Ribas, 23-25, primer pis, despatx núm. 5. Telèfon de contacte: 619 95 83 04. Correspondència postal: Apartat de correus, 126. Correu electrònic: cerclecatcol@yahoo.es. Inscrita Reg. Entitats Ciutadanes Aj. amb el nº 12. Inscrita en el Reg. Associacions Generalitat Catalunya amb el nº 22.043, secció 1a. NIF. G61906681.
Nou rètol informació any 2025
27 de març del 2025
Algunes fotografies de la 54a tertúlia de col·leccionisme celebrada ahir a la seu social
24 de març del 2025
16 de març del 2025
Segells personalitzats de Sant Feliu de Llobregat (2009-2024)
---
Aqui tenéis todos los sellos personalizados de Sant Feliu de Llobregat desde el año 2009 hasta el 2024. 15 años de sellos de Sant Feliu con nuestra historia, personajes, edificios emblematicos, parques y jardines, etc. Un trozo de Sant Feliu en un pequeño trocito de papel. Estamos preparando un pequeño opúsculo con todos los detalles de estos 78 sellos. Os iremos informando de nuestro trabajo.
2 de març del 2025
28 de febrer del 2025
El Viatger filatèlic (2/2025): Temps de Carnaval (II part)
[…]
Gastronomia
Des
d'antic la gastronomia tradicional dels Països Catalans ha estat marcada per
les estacions i les festes. Abans era costum criar un porc i fer una matança a
l'any, o en algunes famílies, dues, una de les dues solia ser per carnaval i
l'altra per Nadal.
La
sardina i l'arengada són menges estretament lligades a la celebració del
carnaval. L'últim dia de festa, Dimecres de Cendra, s'organitza a Barcelona un
seguici fúnebre i satíric d'enterrament del rei Carnestoltes i enterrament de
la sardina, que posa fi al període de disbauxa i marca el començament d'una
època de devoció religiosa, la quaresma. Aquest dia es fan nombrosos àpats
populars als barris i en espais emblemàtics de la ciutat i es convida tothom a
menjar sardines o arengades.
L'origen
de l'enterrament de la sardina prové de l'antiga tradició de sortir als afores
a berenar l'últim dia de carnaval i fer aquest ritual per tancar el període de
gresca. El fet d'enterrar la sardina també té certes connotacions carnals,
perquè era el darrer dia que es permetien pràctiques sexuals abans d'entrar en
l'abstinència religiosa.
[…]
Vegeu tota la informació a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Carnaval
…….
[…]
Gastronomía
Desde antiguo la gastronomía tradicional de los Països Catalans
ha estado marcada por las estaciones y las fiestas. Antes era costumbre criar a
un cerdo y hacer una matanza al año, o en algunas familias, dos, una de las dos
solía ser por carnaval y la otra en Navidad.
La sardina y el arenque son comidas estrechamente ligadas a la
celebración del carnaval. El último día de fiesta, Miércoles de Ceniza, se
organiza en Barcelona un séquito fúnebre y satírico de entierro del rey
Carnaval y entierro de la sardina, que pone fin al período de desenfreno y
marca el comienzo de una época de devoción religiosa, la cuaresma. Este día se
hacen numerosas comidas populares en los barrios y en espacios emblemáticos de
la ciudad y se invita a todos a comer sardinas o arenques.
El origen del entierro de la sardina proviene de la antigua
tradición de salir a las afueras a merendar el último día de carnaval y
realizar este ritual para cerrar el periodo de juerga. El hecho de enterrar la
sardina tiene también ciertas connotaciones carnales, porque era el último día
que se permitían prácticas sexuales antes de entrar en la abstinencia
religiosa.
……...
[…]
[..]
Gastronomy
Since ancient times,
the traditional gastronomy of the Catalan Countries has been marked by the
seasons and festivals. In the past, it was customary to raise a pig and
slaughter it once a year, or in some families, twice, one of the two used to be
for Carnival and the other for Christmas.
Sardines and herring
are foods closely linked to the celebration of Carnival. On the last day of the
festival, Ash Wednesday, a satirical funeral procession is organized in
Barcelona to bury King Carnestoltes and bury the sardine, which ends the period
of debauchery and marks the beginning of a period of religious devotion, Lent.
On this day, numerous popular meals are held in the neighborhoods and in
emblematic spaces of the city and everyone is invited to eat sardines or
herrings.
The origin of the
burial of the sardine comes from the ancient tradition of going out to have a
snack on the last day of Carnival and performing this ritual to close the
period of revelry. The act of burying the sardine also has certain carnal
connotations, because it was the last day that sexual practices were permitted
before entering religious abstinence.
[…]
(Traduccions fetes per Google)
20 de febrer del 2025
Torna el Viatger filatèlic (1/2025): Temps de Carnaval (I part)
El Carnaval. Origen.
El carnaval també està molt
relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de
Cendra, dia en què comença la quaresma. En la tradició cristiana, els quaranta
dies que dura la quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple,
no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es
trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà
fer.
Dos personatges han
representat històricament la lluita entre el que signifiquen el carnaval i la
quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador,
bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella quaresma, una
vella de set cames que dejuna i no menja carn (però sí, peix).
[…] Seguirà.
….
El Carnaval. Origen.
El carnaval está también muy
relacionado con la tradición cristiana. Se celebra unos días antes del
Miércoles de Ceniza, día en que comienza la cuaresma. En la tradición
cristiana, los cuarenta días que dura la cuaresma son un tiempo de sacrificio
en los que, por ejemplo, no se puede comer demasiado. Por eso, durante el
Carnaval hay más libertad y se rompen muchas reglas. Es necesario aprovechar
para hacer todo lo que después no se podrá hacer.
Dos personajes han
representado históricamente la lucha entre lo que significan el carnaval y la
cuaresma. Por un lado, el rey Carnaval, un personaje grueso, dragador, bebedor
y alocado. Por otro, su enemiga, la vieja cuaresma, una vieja de siete piernas
que ayuna y no come carne (pero sí, pescado).
[…] Seguirá.
Carnival. Origin.
Carnival is also closely related to Christian
tradition. It is celebrated a few days before Ash Wednesday, the day when Lent
begins. In Christian tradition, the forty days that Lent lasts are a time of
sacrifice in which, for example, you cannot eat much. For this reason, during
Carnival there is more freedom and many rules are broken. You must take
advantage of it to do everything that you cannot do later.
Two characters have historically represented the
struggle between what Carnival and Lent mean. On one side, King Carnestoltes, a
fat, dredging, drinking and crazy character. On the other, his enemy, the old
woman Lent, a seven-legged old woman who fasts and does not eat meat (but yes,
fish).
[…] To be continued.
11 de febrer del 2025
Membres directius del Cercle expliquen el projecte d'activitats 2025 a Ràdio Sant Feliu
Ja està disponible el darrer full dels segells personalitzats de Sant Feliu de Llobregat
2 de febrer del 2025
9 de gener del 2025
XX Campanya de difusió i promoció del col·leccionisme a Sant Feliu de Llobregat. Versió bilingüe
8 de gener del 2025
Projecte d'activitats 2025 del Cercle Català de Col·leccionisme (proposta)
1.-EXPOSICIONS FILATÈLIQUES
38a EXPOFIL (Exposició filatèlica i de col·leccionisme):
Palau Falguera: 30
anys com a patrimoni local
Dies 9 a l’11 de
maig de 2025
Lloc: Sales
d’Exposicions del Palau Falguera (sense confirmar)
Exposició de caràcter no competitiu i d’àmbit provincial. La temàtica serà “Palaus i jardins”, també hi haurá tema lliure. Hi podran participar, com sempre, tots els socis i sòcies de la nostra associació, i els col·leccionistes convidats que posseeixin la targeta de la Federación Española de Sociedades Filatélicas de l’any 2025.
Se sol·licitarà al Servei Filatèlic de Correus (Dirección de Filatelia, Madrid) la concessió d’un mata-segells especial amb la llegenda “38a EXPOFIL. Palau Falguera, patrimoni local (1995-2025) Sant Feliu de Llobregat”. Aquest mata-segells funcionarà en l’estafeta temporal que s’instal·larà el dissabte 10 de maig, en horari de matí (d’11 a 14 h).
Completarem les edicions d’aquesta exposició amb un sobre oficial commemoratiu i un butlletí-programa. Aprofitarem els segells (Tu Sello) que varem demanar a Correos per a l’Expofil de 2020, que no es va fer a causa de la Covid, i que per tant no es van utilitzar.
(Cas de no fer-se el mata-segells, podrem utilitzar el mata-segells turístic)ALTRES POSSIBLES MOSTRES I/O EXPOSICIONS (sense confirmar)
MOSTRA FILATÈLICA ESPORTIVA.Mini-mostra amb 20 quadres (12 quadres+8 cavallets). Tema esports. Vestíbul del Centre Cívic Les Tovalles (finals de setembre)
Motiu:
120è aniversari del Santfeliuenc FC (1905-2025)
MOSTRA FILATÈLICA “TOT CINEMA”. Mini-mostra amb només 8 quadres (els dels cavallets marrons). CineBaix (C. Joan Batllori, 21) (mitjans de novembre)
Motiu:
Celebració del 20è aniversari de CineBaix (2005-2025)
2.- ACTIVITATS SOCIALS
-Assemblea General Ordinària (sense confirmar)
-Dinars i Sortides socials (per
determinar)
-Reunions socials: tots els
dimecres, no festius, de 18 a 20 hores.
-Festa de Nadal (10 de desembre)
3.-
PROMOCIÓ I DIFUSIÓ DEL COL·LECCIONISME:
Número 54 (26 març) “Gastronomia filatèlica espanyola”
Número 55 (25 juny) “Bimil·lenari de Montserrat”
Número 56 (29 octubre*) “Còmics espanyols filatelitzats”
(Normalment es faran
a la seu social del Cercle. Ja anirem confirmant dates i el nom del
tertulià). Això només és una proposta.
-La Veu del Col·leccionista. Circular social-
En principi proposem fer 2 o 3 números
nous de la nostra circular social que s’editaran conforme es vagin realitzant
les activitats per informar els nostres
socis i sòcies. Sempre editats en pdf i enviats per mail per fer-ne difusió.
-XX Campanya de difusió del col·leccionisme-
Campanya que s’iniciarà a mitjans del mes
de gener. Consistirà en distribuir cartells de difusió del col·leccionisme, a
les cartelleres municipals i llocs més adients.
S’utilitzaran les xarxes socials i altres mitjans de comunicació al
nostre abast. (ràdio, blog, facebook, Instagram). Conclourà a mitjans del mes
de desembre.
-Blog del Cercle a internet-
Es continuarà amb el seu manteniment general i també penjant notícies de totes les activitats previstes pel Cercle, així com la publicació de diversos articles sobre col·leccionisme local i general.