Mostra filatèlica i de col·leccionisme "Expotrans-2", inauguració dimecres 17 setembre, 19 hores

 

Circulación de las viñetas en la correspondencia española (Josep Sauret)

 

Josep Sauret

Catàleg oficial de segells de Catalunya. Gremi de Filatèlia i Numismàtica.

 

El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011)

Mostra filatèlica i de col·leccionisme "Expotrans-2" al Centre Cívic Les Tovalloles de Sant Feliu de Llobregat

 

Fem vacances, fem cultura (i 6: Santuari històric de Machu Picchu (Perú)

Aquesta antiga ciutat inca és un dels tresors més preats del Perú. Va ser construïda a mitjans del segle XV i es creu que va ser una de les residències del novè inca del Tahuantinsuyo, Pachacútec, encara que també hi ha les restes d'un santuari. El seu nom significa muntanya vella, i fa al·lusió al lloc on s'ubica, a uns 2453 metres d'alçada, en un promontori rocós entre els turons de Huchuy Picchu i Huayna Picchu.

Actualment, aquesta joia inca és un dels focus turístics del país. Els viatgers s'acosten fins a Aguas Calientes per iniciar la ruta inca que Hiram Bingham, el professor de Yale, va popularitzar a principis del segle XX. El Santuari històric de Machu Picchu està considerat com una de les set noves meravelles del món modern i ha estat declarat com a Patrimoni de la Humanitat el 1983.

Esta antigua ciudad inca es uno de los tesoros más preciados de Perú. Fue construida a mediados del siglo XV y se cree que fue una de las residencias del noveno inca del Tahuantinsuyo, Pachacútec, aunque en ella también están los restos de un santuario. Su nombre significa montaña vieja, y hace alusión al lugar donde se ubica, a unos 2453 metros de altura, en un promontorio rocoso entre los cerros de Huchuy Picchu y Huayna Picchu.

Actualmente, esta joya inca es uno de los focos turísticos del país. Los viajeros se acercan hasta Aguas Calientes para iniciar la ruta inca que Hiram Bingham, el profesor de Yale, popularizó a principios del siglo XX. El Santuario histórico de Machu Picchu está considerado como una de las siete nuevas maravillas del mundo moderno y ha sido declarado como Patrimonio de la Humanidad en 1983.

This ancient Inca city is one of Peru's most precious treasures. Built in the mid-15th century, it is believed to have been one of the residences of the ninth Inca of the Tahuantinsuyu, Pachacútec, although the remains of a sanctuary are also located there. Its name means "old mountain," and alludes to its location, at an altitude of approximately 2,453 meters, on a rocky promontory between the peaks of Huchuy Picchu and Huayna Picchu.

Today, this Inca gem is one of the country's tourist attractions. Travelers travel to Aguas Calientes to begin the Inca Trail, popularized by Yale professor Hiram Bingham in the early 20th century. The historic sanctuary of Machu Picchu is considered one of the New Seven Wonders of the Modern World and was declared a World Heritage Site in 1983.

Fem vacances, fem cultura (5/2025): Visitem la ciutat d'Istanbul

 

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric. Situada a les dues ribes de l'eestret del Bòsfor, a la confluència entre Europa i Àsia, és el principal port del país i inclou el port natural conegut com el Corn d'Or (Haliç en turc), travessat pel famós pont de Gàlata. La ciutat també és la capital administrativa de la província d'Istanbul. El 2022, la seva població era de 15.907.951 persones, cosa que en fa la ciutat més poblada d'Europa. Des de l'any 2004, els límits de la província i de la ciutat d'Istanbul són els mateixos.

 L'emperador romà Constantí el Gran va refundar la ciutat i la va anomenar Constantinoble en honor seu, a l'emplaçament de l'antiga colònia grega de Bizanci. Arran de la partició de l'Imperi Romà, en va esdevenir capital de la part oriental, coneguda com a Imperi Romà d'Orient. Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, va entrar a formar part de l'Imperi Otomà i de seguida en va esdevenir la capital. Les zones històriques d'Istanbul van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1985, pels seus importants monuments i restes històriques.

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Istanbul

Estambul (turco: İstanbul), conocida antiguamente como Ligos, Bizancio y Constantinopla, es la ciudad más grande de Turquía y su centro económico, cultural e histórico. Situada a ambas orillas del estrecho del Bósforo, en la confluencia entre Europa y Asia, es el principal puerto del país e incluye el puerto natural conocido como el Corn de Oro (Haliz en turco), atravesado por el famoso puente de Gálata. La ciudad también es la capital administrativa de la provincia de Estambul. En 2022, su población era de 15.907.951 personas, lo que la convierte en la ciudad más poblada de Europa. Desde el año 2004, los límites de la provincia y de la ciudad de Estambul son los mismos.

El emperador romano Constantino Magno refundó la ciudad y la llamó Constantinopla en su honor, en el emplazamiento de la antigua colonia griega de Bizancio. A raíz de la partición del Imperio Romano, se convirtió en capital de la parte oriental, conocida como Imperio Romano de Oriente. Tras la caída de Constantinopla en 1453, entró a formar parte del Imperio Otomano y enseguida se convirtió en la capital. Las zonas históricas de Estambul fueron declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 1985, por sus importantes monumentos y restos históricos.

Filatèlia temàtica: el col·leccionisme de minerals

 

El col·leccionisme de minerals consisteix en la recollida, la classificació d'identificació i la conservació, de forma sistemàtica d'exemplars de minerals. Es pot fer de manera pública, en museus, o de manera privada, en col·leccions particulars. tant les col·leccions públiques com les privades poden ser de caràcter generalista o estar especialitzades en els minerals d'un cert tipus o una procedència geogràfica determinada.

La reunió d'exemplars de minerals sense més interès que la seva observació ja s'ha documentat fins i tot en alguns jaciments arqueològics, però l'autèntic col·leccionisme apareix amb el desenvolupament de les ciències, al segle XVI. Un col·leccionista important i reconegut d'aquella època va ser Georgius Agricola, autor del llibre de mineria De Re Metallica i del llibre de mineralogia De Natura Fossilium. Un altre col·leccionista i científic important de l'època va ser Anselmus Boëtius de Boodt, també autor d'un altre llibre de mineralogia, Gemmarum et lapidum historia. Molts reis van ser també col·leccionistes, considerant els minerals, a més de pel seu interès científic, per la seva utilitat com a gemmes o com a medicaments

El coleccionismo de minerales consiste en la recogida, clasificación identificación y conservación, de forma sistemática de ejemplares de minerales. Puede realizarse de forma pública, en museos, o de forma privada, en colecciones particulares, tanto las colecciones públicas como las privadas pueden ser de carácter generalista o estar especializadas en los minerales de un cierto tipo o de una determinada procedencia geográfica.

 La reunión de ejemplares de minerales sin más interés que su observación, ya se ha documentado incluso en algunos yacimientos arqueológicos, pero el auténtico coleccionismo aparece con el desarrollo de las ciencias, en el siglo XVI.​ Un coleccionista importante y reconocido de esa época fue Georgius Agricola, autor del libro de minería De Re Metallica y del libro de mineralogía De Natura Fossilium. Otro coleccionista y científico importante de la época fue Anselmus Boëtius de Boodt, también autor de otro libro de mineralogía, Gemmarum et lapidum historia. Muchos reyes fueron también coleccionistas, considerando los minerales, además de por su interés científico, por su utilidad como gemas o como medicamentos.

 https://es.wikipedia.org/wiki/Coleccionismo_de_minerales