Difusió d'activitats

Difusió d'activitats

22 de febrer de 2014

Temàtica: El Carnaval (i VII) Amèrica del Sud i Central. Article final

Amb aquesta setena “entrega” acabem aquesta sèrie de petites ressenyes que hem preparat sobre la temàtica del Carnaval o Carnestoltes, que com ja heu pogut veure són bastant interessants.

Tot bon col·leccionista, sap que si vol muntar una col·lecció temàtica de certa categoria, se l’haurà de treballar força. Primer buscar les peces més adequades –sobretot filatèliques (segells, fulls, carnets, miniplecs, màximes, proves, etc.)-, si es vol muntar  una col·lecció “normal”; si la seva intenció es muntar una col·lecció de la Classe Oberta (Filatèlia Oberta actualment), sap que pot posar altra mena de peces no filatèliques (fins al 50%, segons el reglament de competició), com cromos, postals, punts de llibre, bosses de sucre, etc.

Però posar peces bones no és suficient, el bon col·leccionista ha d’incloure una explicació i/o informació a cada peça col·locada a la seva col·lecció. Com s’obté aquesta informació? Es prou fàcil, es tracta de consultar catàlegs i llibres especialitzats, enciclopèdies, i, perquè no, Internet, la gran enciclopèdia on pots trobar gairebé de tot.

Un cop tenim tots els ingredients, és qüestió d’anar muntant la col·lecció seguint el PLA que hem elaborat prèviament;  després inclourem l’ÍNDEX i, a partir d’aqui anirem desenvolupant la nostra col·lecció pas a pas, capítol a capítol. Amb una mica de traça us pot quedar una col·lecció força presentable.


PS. Uns quants segells més del Carnaval a Amèrica del Sud i Amèrica Central. De regal. A veure si us animeu!

21 de febrer de 2014

Temàtica: El Carnaval (VI). El Carnaval de Vilanova i la Geltrú

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és una celebració de forta arrel tradicional, amb influències vuitcentistes i que conté una diversitat extraordinària de tipologies carnavalesques: àpats, batalles, danses, disfresses, comparses, cors satírics, etc., i tot amb una participació popular massiva. A diferència dels altres carnavals, el de Vilanova i la Geltrú (Garraf) es caracteritza per una profunda crítica social més que pel simple de fet de lluïr carrosses i vestits.
La seva història es remunta a més de 250 anys d'antiguitat i el seu acte més conegut són "Les Comparses", on més de 8.000 parelles de comparsers surten al carrer amb les seves entitats acompanyats per més de 100 xarangues.

Declarat “Festa Tradicional d'Interès Nacional” l’any 1985, i recalificada com Festa Patrimonial d'Interès Nacional el 2010 és una celebració d'arrel tradicional i de participació popular multitudinària, que generalment cau a mitjans de febrer. És un carnaval més satíric que de lluïment (en contrast amb el de Sitges, considerat entre els 10 millors del món, segons el diari La Vanguardia), on la disbauxa dels seus veïns surt a la llum a l'empar de la dita "Per Carnaval, tot s'hi val!".

Té un preludi, el dissabte abans del Dijous Gras, quan se celebra el tradicional Ball de Mantons, però comença de debò el Dijous gras, quan se celebra l'àpat ritual, la xatonada, que sol acabar-se amb una empastifada de merenga entre comensals. El divendres se celebra l'Arrivo, una cercavila de màscares agrupades per societats que surten a rebre al rei Carnestoltes. Dissabte és el dia del Moixó Foguer (una mena d'ocell humà untat de mel i revestit de plomes que apareix i desapareix de dins una caixa) i dels mascarots (màscares individuals, lliures de tota disciplina de grup) que es passegen per la ciutat procurant de conèixer els altres i de no ser reconeguts.

El dia central i més emblemàtic és el diumenge de Carnaval, quan Vilanova s'omple de comparses: una desfilada de parelles (unes sis mil) arrenglerades darrere la bandera de la societat corresponent. Les comparses passen saltant al ritme d'una marxa militar popularitzada (El Turuta, de Román de San José) i tirant caramels a la gent dels balcons i del carrer i a les altres comparses que es troben. Finalment, conflueixen totes a la plaça de la Vila, on es fan, de primer, les passades de lluïment i, després, les batalles de caramels. A la tarda es ballen les tradicionals Danses de Vilanova. Durant tot el dia el noi vesteix una barretina i una americana o un mocador i faixa (el vestuari canvia en cada societat) i les noies un mantó de Manila, clavells al cap i faldilla.

Dilluns de Carnaval surten els Cors de Carnestoltes (mascarades que canten lletres iròniques, humorístiques o simplement gracioses), el dimarts surt la comparsa del Vidalot, i el Dimecres de Cendra es clausura el Carnaval amb l'Enterrament de la Sardina.

Temàtica: El Carnaval (V). El Carnaval de Cadis

El Carnaval de Cadis és un dels carnavals més famosos d'Espanya pel que ha estat reconegut (conjuntament amb el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife), com d'Interès Turístic Internacional (únics a Espanya amb aquesta distinció). Per la seva banda l’any 2010 el Carnaval de Cadis i el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife es van agermanar.

Tots els anys i durant els mesos de gener i febrer se celebra al Gran Teatre Falla el Concurs d'Agrupacions del Carnaval.

El carnaval de Cadis ocupa el lloc número set entre els més populars d'Europa , segons un
rànquing elaborat per un famós portal hoteler, que recomana de la festa gaditana el concurs de chirigotas, les desfilades, la cavalcada o onades de degustacions gastronòmiques.  

1. Patrino Karnavali , de Patras (Grècia) , un dels més grans d'Europa i amb 160 anys d'història 2. Els Carnavals de Niça, a la Costa Blava francesa
3. Carnaval de Las Palmas de Gran Canària
4. El Carnaval de Venècia, els orígens es remunten al segle XI
5. Carnaval de Bohèmia de Praga
6. El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife
7. El Carnaval de Cadis
8. El Carnaval de Rosenmontag (Düsseldorf , Alemanya)
9. El Carnaval de Boonte Störrem (Maastricht, Països Baixos)
10. El Carnaval de Morgestraich  (Basilea, Suïssa)


De la cita gaditana , aquest portal destaca que es remunta al segle XVI , "quan Cadis conformava un dels ports més importants d'Imperi Espanyol, el que suposava l'entrada d'un gran flux d'influències procedents de tot el món" . Així , manté que en concret Venècia compartia molts llaços comercials amb Cadis , de manera que entre moltes altres es van copiar algunes de les tradicions que han evolucionat i han acabat per convertir el Carnaval de Cadis en "un dels més populars i característics carnavals declarats d' interès Turístic Internacional ".

Temàtica: El Carnaval (IV). El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife

El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife té, juntament amb el Carnaval de Cádiz, la màxima consideració per a festes que concedeix el ministeri amb competències en turisme a Espanya. És considerat el segon carnaval més popular i conegut internacionalment, després dels que se celebren a Rio de Janeiro (Brasil). De fet, la ciutat de Santa Cruz de Tenerife està agermanada amb la ciutat de Rio de Janeiro per aquesta raó.


El 18 de gener de 1980 va ser declarat Festa d'Interès Turístic Internacional. Milers de persones surten cada dia al carrer a participar amb una disfressa. Ballen al so d'orquestres locals, dels ritmes caribenys, música electrònica i les apostes musicals de l'any durant tota la nit. L'acte més destacat és la Gran Gala de l'Elecció de la Reina del Carnaval de Santa Cruz de Tenerife i els grans desfilades de carrosses
engalanades que discorren per les principals avingudes de la ciutat. El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife és una de les festes més multitudinàries i internacionals d'Espanya.

20 de febrer de 2014

Temàtica: El Carnaval (III). El Carnaval de Brasil

El Carnaval de Brasil és una celebració anual que té lloc 40 dies abans de Pasqua (marcant el començament de la quaresma) amb data variable (entre febrer i març segons l'any). Té algunes variacions amb la seva contrapart europea i també diferències al llarg del territori brasiler. Malgrat la inspiració catòlica, els seus orígens europeus es remunten a una classe de carnaval anomenat introit (" entrada" en llatí) i entrudo en idioma portuguès, que es caracteritza pel joc de tirar-se aigua d'una persona a una altra per purificar el cos. El entrudo va ser prohibit sense massa èxit a mitjan segle XIX, perquè era considerat violent per les classes socials altes (es diu que algunes persones morien per infeccions i altres malalties a causa que algunes vegades es tiraven fruites podrides) .
 
A finals del segle XIX, els cordõés ("llaços" , en portuguès ) van ser introduïts a Rio de Janeiro i consistien en grups de persones que caminaven pels carrers tocant música i ballant. Els cordõés van ser els antecessors de les modernes escoles de samba.

Els blocos (blocs), un altre nom per als cordõés, són algunes de les actuals representacions del carnaval popular del Brasil. Estan formats per persones que es disfressen d'acord a certs temes o celebren el carnaval de forma específica. Les escoles de samba són veritables organitzacions que treballen tot l'any amb l'objectiu de preparar-se per a la desfilada de carnaval.

La celebració principal es porta a terme a Rio de Janeiro i São Paulo, on les escoles de samba, blocos i bandes ocupen barris sencers. Algunes d'elles són:

 A Rio de Janeiro: Mangueira , Portela , Salgueiro , Beija-Flor, Emperadriu , Império Serrano, Mocidade Independent , União dóna Ilha , Estácio de Sá , Units do Viradouro .

 A São Paulo: Nenê de Vila Matilde, Vai-Vai , Mocidade Alegre, Camisa Verda i Branco, Roses d'Ouro, Units do Peruche , Leandro d'Itaquera , X -9 Paulistana , Barroca dóna Zona Sud.

Temàtica: El Carnaval (II). Ivrea: el Carnaval de les Taronges

Famós a tot Itàlia i, sobretot, a l'estranger, és l'històric Carnaval d’Ivrea, localitat de Piemont a la província de Torí . El Carnaval d’Ivrea, institucionalitzat el 1808, és una de les festes més antigues i peculiars del món .

Protagonistes de la festa són els següents personatges: la "Mugnaia" (la molinera , que és l'heroïna) i al seu costat el General, que des del 1800 han aconseguit garantir el correcte desenvolupament de l'esdeveniment. A més, es compta amb “l’Stato Maggiore Napoleonico”, compost pels seus oficials a cavall i les Vivanderas. Completen la galeria de personatges històrics el "Sostituto Gran Cancelliere ", el " Magnífic Podestá ", personatges tots dos que garanteixen la llibertat ciutadana i la desfilada amb les banderes dels barris . Al carnaval s'assisteix a la celebració de la rebel·lió popular contra la tirania: una insurrecció el moment culminant és l'espectacular desfilada històrica i la famosa Batalla de les Taronges , que tenyeix de color i aromes tota la ciutat i on tothom pot participar .
Durant el Carnaval d’Ivrea es representa la guerra civil entre el poble i les tropes reials napoleòniques , el dia després de la mort de l'odiat tirà Raineri de Bramante a mans de la "Mugnaia". Durant la batalla els equips de llançadors de taronges ("arancieri") a peu (és a dir, el poble) defensen les seves places dels llançadors dels carros ( és a dir, l'Estat Major Napoleònic ) a cop de taronja (que representen les fletxes) , mentre que als carrers de la ciutat desfilen el seguici de la Molinera (la "Mugnaia") que distribueix dolços , caramels i regals al poble. A més de les desfilades tradicionals al llarg dels carrers on participen carrosses, grups folklòrics i bandes musicals provinents no només d'altres regions italianes sinó d'altres països europeus .

Ivrea és el centre neuràlgic de Canavese, un esplèndid angle del Piemont que tanca una infinitat de tresors naturals , històrics i artístics com castells , torres i antiga.

19 de febrer de 2014

Temàtica: El Carnaval (I). Carnaval als països de parla alemanya

El carnaval als països de parla alemanya està molt arrelat a les zones a tocar el riu Rin. En aquestes regions el carnaval se celebra ja des de principis del segle XIX, tal com se celebra avui en dia. Les festes de Colònia, Düsseldorf i Magúncia (Mainz) a Alemanya, i de Basilea (Basel) a Suïssa són les més concorregudes.
Al sud-oest d'Alemanya, a la part germanoparlant de Suïssa i a l'oest d'Àustria aquesta festa s'anomena "Fastnacht", En altres parts d'Àustria i a Baviera s'anomena "Fasching". La resta de regions utilitzen la paraula "Karneval". A Alemanya el carnaval comença oficialment el dia 11 de novembre a les 11 hores i 11 minuts. Aquest dia es presenten en públic el príncep i la princesa del carnaval.

El punt culminant de la festa té lloc durant una setmana, normalment al febrer. Els esdeveniments més importants d'aquesta setmana comencen amb el dijous gras (segons la regió s'anomena schmotzigen/unsinnigen/glombiga Donnerstag o Weiberfastnacht). A aquest li segueixen el "dissabte de clavells" (Nelkensamstag), el "diumenge de tulipes" (Tulpensonntag), el "dilluns de roses" (Rosenmontag) i finalment el dimarts de carnaval o de violetes (Fastnachtsdienstag o Veilchendienstag). El final del carnaval el marca el dimecres de cendra (Aschermittwoch).

El gran carnaval de Basilea, a Suïssa, comença curiosament el primer dilluns després del dimecres de cendra, exactament a les 4 de la matinada, dura tres dies, acabant per tant el següent dijous també a les 4 de la matinada.

11 de febrer de 2014

Pròximes tertúlies de col·leccionisme a la seu del Cercle


El Cercle inicia la temporada de tertúlies d'enguany el pròxim 5 de març; aquesta tertúlia, la núm. 19, la dirigirà un expert en trens i el seu món; es tracta del nostre consoci  Ramon Artigues, que ens parlarà de "Col·leccionisme ferroviari".

 

Per al dimecres 4 de juny, està prevista  la 20a tertúlia, que anirà a càrrec del publicista filatèlic i numismàtic Jordi Campderrós, que ens informarà del divers material filatèlic que va generar  la I Guerra Mundial (I part).

Com ja sabeu, les tertúlies es faran a la seu social del Cercle, a partir de les 18.30 hores.

Us recordem quins han estat els temes tractats en les nostres tertúlies des de l'any 2010, què vam començar:
 

Mostra filatèlica "La bicicleta" al Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona


Us comuniquem que la secció filatèlica del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona organitzarà del 17 al 27 de febrer la Mostra filatèlica "La bicicleta". La inauguració oficial trindrà lloc dilluns 17 de febrer, a les 18.30 hores. En el trancurs de la inauguració es farà la presentació del segon segell personalitzat del Cercle.L'horari de visita de la Mostra serà de dilluns a dijous, de 18.30 a 20 hores.


Etiquetes

´XXXI EXPOFIL (12) 1 euro (1) 10a Campanya (1) 11a Campanya (1) 12a Mostra (1) 15è aniversari (7) 16è aniversari (1) 1714 (1) 18 anys (4) 1r trimestre (1) 20 anys Cercle (6) 2017 (1) 27a EXPOFIL (8) 28a EXPOFIL (8) 2a sessió (2) 30a Tertúlia (2) 32a EXPOFIL (7) 33a EXPOFIL (7) 41a Tertúlia (2) 50 anys (1) 60 anys EXPOFIL (1) 8 novembre (1) Academvs (1) Acord (1) actes (3) activitats (19) àlbums (1) Alcanar (3) amics (8) animaladda (1) animals (1) aniversari (4) aniversaris (27) antiguitats (6) antiquaris (4) Ardales (2) Arenys de Mar (7) art (3) Art de les Cassoletes (1) Artesa de Segre (2) artesania (2) article (1) Àsia (1) assemblea (20) associacions (8) ateneu (7) aviació (1) Aviación y Espacio (1) avis (1) Badalona (4) Bagà (1) Barcelona (26) Barnafil (1) Bases (1) berenar (1) biblioteca (3) bicicleta (1) bitllets (7) bloc (1) blog (7) blogs (1) bolets (5) bon nadal (6) bones festes (9) Borsa filatèlica (2) bosses de sucre (1) botiga virtual (1) brocanters (17) butlleta participació (1) butlletí (19) butlletins (8) Calella de Palafrugell (1) calendari (3) Calisay (1) campanya difusió (10) Candelera (1) candidats (1) Carnaval (7) carta (2) cartells (1) cartes (2) Casino (1) castanyada (2) castanyera (1) castanyes (1) catàlegs (7) Catedral (1) celebració (1) censura (2) Centre Cívic Les Tovalloles (19) Centre Cívic Teixonera (1) Cercle (97) Cervera (1) cervesa (1) CFNB (2) ciclisme (1) cinema (1) circular social (11) club de col·leccionisme (1) Club de Col·leccionisme de Mallorca (1) Coca Cola (4) col·laboració (1) col·laboradors (7) Col·lecciona (1) col·leccionisme (241) col·leccionistes (15) Col·legi Verge de la Salut (1) comiat (2) còmic (5) comunicat (1) concurs filatèlic (10) condol (1) conferència (5) Consorci NL (1) convocatòria (2) Corbera (3) Correo Polar (4) Correos (1) correu (1) Correus (1) correus electrònics (1) Cotxeres de Sants (5) cotxes (1) cromos (1) crònica (2) cultura (2) curs filatèlic (1) decoració (1) difusió (2) dinar (1) Dinar de Germanor (5) donació (1) DVD (2) edicions (4) El Eco Filatélico (1) El Mag d'Oz (1) El Mensajero (2) El Sortidor (2) El Troc (19) eleccions 2011 (1) Elena Francis (1) en català (1) encants (1) Enramades (2) entitats (65) entitats federades (113) entrevista (1) equipaments (2) escuradents (1) estació (1) estafa (1) estafeta temporal (1) Estònia (1) euro (1) EXFILCAT (5) EXFILGRAMENET (5) EXFILNA (1) EXPOFIL (69) expofl (7) exposició (19) exposicions (78) expositors (15) Expotor (3) FECAFIL (8) federacions (1) feliç any nou (2) felicitació (3) ferrocarril (8) Fesofi (3) festa (3) festa de nadal (21) Festa Major (2) Fet a Mà (1) Fet a Sant Feliu (3) Fiebre del Oro (1) FiINUSGAB (3) filatèlia (170) filatèlica (9) filatèliques (1) Finusgab (3) fira (37) fira del pa (1) fira del paper (1) fira disc (5) fires (10) flors (1) fotos (24) franquícies (1) fruits (2) full d'àlbum (8) Funeraris (1) gats (1) gegants ACF (1) general (1) GFNB (1) Girona (3) globus (2) Goigs (1) gossos (1) Granollers (1) Gremi (2) handbol (1) homenatge (3) II Congrés (1) II Guerra Mundial (1) Illa diagonal (1) Illes Balears (1) impresos (1) inauguració oficial (10) infern (1) inscripció (3) insignia d'honor Fecafil (1) Insígnia d'Honor FECAFIL (2) intercanvi (1) intercanvis (8) invitació (1) IX EXFILCAT (2) JJOO'92 (1) Joan Paredes (4) Joana Raspall (1) joguines (7) Jordi Campderrós (9) Jordi Vilaseca (1) jornada (1) Jornada Tintinaire (1) Jornades (1) José Ramón Fabregat (1) junta directiva (6) jurat (4) juvenil (1) L'Alcora (1) L'Hospitalet de Llobregat (2) La Unió Coral (2) La Veu (41) Les Tovalloles (1) Lleida (1) llibre (3) llibres (6) lliurament de premis (1) Logroño (1) loteria (6) loteria de Nadal (4) M. Cinta Gómez (1) maig (1) Mallorca (5) Mallorca Col·lecció (1) manga (2) Manresa (2) maqueta (2) Martorell (3) mascota (1) mata-segells (24) medalla (7) Medalla FESOFI 2014 (1) Medalla Mèrit filatèlic (2) medalles (3) Meeting (1) membres (1) memòria anual (18) mercat (7) mercat condecoracions (1) Mercat Tot 1 € (1) Mèrit filatèlic (1) meteorologia (3) Michelin (1) Molins de Rei (11) Mollet (3) moneda (1) monedes (7) mostra (43) Mostra filatèlica (14) motos (1) muntatge (3) Museu del Ferrocarril (1) Museu Salvador Moros (1) naixements (1) natalicis (5) necrológica (20) néts (1) nota informativa (2) notícies filatèliques (4) numismàtica (51) opuscle (1) orquídees (1) Paco Real (3) pàgines web (1) països (1) Palau Falguera (2) Palmarès (7) paper (2) Paperantic (6) Papercat (6) pastís (1) Penya Filatèlica (11) Pere Dot (2) Pere Martí (2) pins (2) pitet (1) Plaça Reial (3) plaques de cava (48) playmobil (1) Poble Sec (1) postals (4) powerpoint (2) preffilatèlia (1) prefilatèlia (1) premis (2) presentació (19) primer trimestre (1) programa (5) programa d'actes (2) projecte (11) proves (1) publicacions (15) publicacions filatèliques (31) punts de llibre (12) Quart (3) queixa (1) quota (1) ràdio (1) Ràdio Sant Feliu (3) refrigeri (1) Replega (1) ressenya (1) restaurant (1) reunions (6) Reus (3) revetlla (1) Revetlla dels 20 anys (1) Revista de Filatelia (3) Ripoll (1) Roserar (1) roses (8) Roses Blaves (1) Roses de Llobregat (2) Roses de Tardor (10) Ruta del modernisme (3) Sallent (2) Saló (13) Salt (2) Sant Antoni (2) Sant Feliu (33) Sant Feliu de Guíxols (3) Sant Feliu de Llobregat (40) Sant Feliu de Pallerols (2) Sant Feliu desaparegut (1) Sant Gregori (1) Sant Joan Despí (2) Sant Narcís (1) Santfeliuenc FC (1) segell (1) segell personalitzat (87) segells (22) segona mà (2) Segorbe (1) Setmana Santa (3) seu social (33) simpatitzants (2) sobres (4) sobres de sucre (2) socis (373) SOFIMA (2) soldats de plom (1) sortides (14) taps corona (7) targeta (1) telegrafia (1) temàtica (19) Terrassa (11) tertúlia (74) timbres (1) timo (1) tint tín (1) Tordera (4) Tortosa (1) Tot Col·leccionisme (1) tram (1) tramvia (1) trasto (1) trens (6) trobada (57) trobades (25) turístic (7) vacances (12) vaga general (1) veredicte (5) Vic (1) video (1) VIII Campanya (2) viii exfilcat (1) Vilafranca del Penedès (1) Vilanova (8) Vilanova i la Geltrú (2) vinyetes (1) visita (1) visita cultural (2) vitoles (2) Volta (1) xarxa (1) xerrada (1) xina (1) XXIX EXPOFIL (10) XXX EXPOFIL (4)

Memòria d'activitats 2016

Memòria d'activitats 2017

Memòria d'activitats 2018